Calaix o caixó
Calaix és el nom específic del receptacle corredís d’un moble i apareix en expressions com calaix de sastre o fer calaix. Caixó designa un recipient amb forma de caixa. Els plurals són calaixos i caixons.
Com distingir les formes
El receptacle que entra i surt d’un moble
Un calaix és un receptacle que encaixa en un moble i es pot treure parcialment estirant-lo. Es pot trobar en un escriptori, una calaixera o un armari. La idea decisiva és la funció corredissa dins el moble, no la mida ni el material amb què està fet. Un calaix molt petit continua sent un calaix i un de gran també. Quan es descriu aquest element en un manual o inventari, calaix n’és la denominació específica. No cal que tingui pany, guies metàl·liques o un tipus determinat de tirador per poder anomenar-lo així.
Caixes i sentits fixats per l’ús
Caixó és una paraula catalana per a un recipient amb forma de caixa, i no s’ha de rebutjar en tots els contextos per la semblança amb una forma castellana. Les descripcions lexicogràfiques poden emprar caixó com a terme general per explicar què és un calaix, però això no converteix els dos noms en alternatives indiferents en qualsevol expressió. Calaix també s’associa als diners recaptats en un comerç: fer calaix és obtenir ingressos. Un calaix de sastre, en sentit figurat, reuneix coses diverses sense una classificació precisa. Aquestes construccions s’aprenen com a expressions del conjunt.
Dos plurals que no es construeixen igual
Calaix forma el plural calaixos, amb la terminació os; caixó forma caixons, afegint ns i perdent l’accent del singular perquè esdevé un mot pla acabat en essa. No s’han de barrejar les terminacions ni traslladar l’accent al plural. Tots dos noms són masculins, de manera que el gènere no resol el contrast. Per assegurar una sola resposta, els exercicis demanen la denominació específica d’un element corredís, una expressió fixada o el nombre d’un mot dins unes opcions limitades. Els recipients independents no es classifiquen només per una mida subjectiva: una capsa petita i un caixó no defineixen una frontera universal de centímetres.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Guarda les claus al calaix de l’escriptori.
Es tracta de l’element corredís del moble.
El transportista ha deixat un caixó de fusta.
És un recipient independent amb forma de caixa.
Aquesta secció és un calaix de sastre.
La locució agrupa coses diverses.
Avui la botiga ha fet molt de calaix.
Es parla dels ingressos comercials.
L’armari té tres calaixos i al costat hi ha dos caixons.
Els dos noms formen plurals diferents.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- calaix. El receptacle que encaixa en el moble i surt en estirar-lo rep el nom específic de calaix.
- calaix. La locució fixada calaix de sastre indica un conjunt heterogeni.
- calaix. Fer calaix és l’expressió comercial per recaptar diners.
- calaix. La funció corredissa dins la calaixera selecciona la denominació específica.
- calaix. El context explicita els diners recaptats durant la jornada comercial.
- calaixos. Els fixa el plural del receptacle corredís; la terminació és os.
- calaix. Aquest i el verb singular exigeixen un sol receptacle.
- calaixos. Tots els exigeix el plural, que conserva la seqüència aix.
- calaix. Un fixa el singular i no permet la forma acabada en os.
- calaixos. Quatre reclama el plural propi de calaix.
- caixons. Dos requereix plural i caixons no conserva l’accent del singular.
- caixó. Un exigeix singular i la paraula aguda acabada en vocal duu accent.
- caixons. L’article i apilats fixen el plural del recipient.
- caixó. Aquest selecciona singular, amb accent a la vocal final.
- caixons. Tres i resistents exigeixen plural, amb ns finals i sense accent gràfic.
Una precaució abans de corregir
Caixó és un mot català. Per al receptacle corredís es demana el terme específic calaix; la mida no basta per decidir. El corrector lliure pot confondre «de calaix», en un exemple sobre recaptació, amb una expressió de sentit evident i suggerir una substitució inadequada.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa