Cap i gens
Cap quantifica noms comptables: cap cadira. Gens quantifica noms no comptables amb de: gens de feina, i també gradua verbs o adjectius: no treballa gens, gens fàcil.
Com distingir les formes
Compta unitats o mesura una quantitat
La primera pregunta és què representa el nom dins de la frase. Un objecte comptable es presenta com una unitat que podem comptar: una cadira, dos llibres, tres visites. En una declarativa negativa, cap indica que no hi ha ni una unitat d’aquesta mena: «No queda cap cadira». En canvi, quan el nom designa una matèria o una noció que aquí no dividim en unitats, fem servir gens de: «No queda gens de farina». La distinció correspon al sentit concret de la frase. Un mateix nom pot tenir lectures diferents, de manera que no convé memoritzar una llista tancada de substantius.
Observa de i els usos sense nom
Davant d’un nom expressat, gens s’enllaça amb de: gens de paciència, gens de soroll. La preposició s’apostrofa quan correspon: gens d’aigua. Cap, en els grups nominals senzills d’aquesta guia, acompanya directament el nom: cap resposta. Gens també pot quantificar el verb o el grau d’una propietat, sense introduir cap nom: «No m’agrada gens» i «No és gens difícil». No hi afegim de davant l’adjectiu difícil. Quan un nom ja s’ha esmentat, podem recuperar-lo amb en: «De farina, no en queda gens». La construcció continua mesurant una quantitat, encara que el nom no es repeteixi.
Interpreta la negació dins de l’oració
En les declaratives negatives amb el quantificador darrere del verb, l’adverbi «no» apareix davant del verb: «No tenim cap reserva» i «No tenim gens de pressa». Això no converteix cap ni gens en paraules que només puguin existir en frases negatives. Poden aparèixer en preguntes i condicionals amb altres valors: «Si tens cap dubte, pregunta». Per obtenir una resposta única, les activitats indiquen el sentit, proposen alternatives i mantenen el context negatiu quan cal. Res és un pronom equivalent a cap cosa; no és un determinant que pugui substituir lliurement cap davant d’un nom. Revisar la funció de cada mot evita correccions que només es basen en la traducció.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
No tinc cap entrada per al concert.
Entrada és un nom comptable.
No tenim gens de sucre.
Sucre es presenta com una matèria.
No queda gens d’aigua.
De s’apostrofa davant aigua.
La pregunta no és gens fàcil.
Gens gradua un adjectiu, sense de.
No m’interessa gens.
Gens quantifica el grau d’interès expressat pel verb.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- cap. Cadira designa una unitat comptable.
- gens. Paciència es quantifica com una noció no comptable.
- cap. Alumne és un nom comptable.
- gens. Oli designa una matèria.
- gens. Davant l’adjectiu llarg fem servir el quantificador de grau gens.
- un nom. Sal és el nom de la matèria quantificada.
- gens de soroll. Gens necessita de davant el nom expressat soroll.
- d’. De s’apostrofa davant la vocal inicial d’aigua.
- gens. Gens quantifica el verb agradar.
- cap. Queixa es presenta com una unitat comptable.
- gens de llet. Llet és aquí una matèria, no un conjunt d’unitats comptables.
- cap. Moneda és comptable en aquest context.
- adjectiu. Còmode és la propietat graduada.
- gens. La música es presenta com una quantitat no comptable.
- cap paquet. Paquet és una unitat; paper és aquí una matèria.
Una precaució abans de corregir
El nom pot canviar de lectura segons el context. La guia treballa grups senzills i no prohibeix usos de cap o gens en preguntes i condicionals.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa