Coma en vocatius
El vocatiu designa el destinatari de les paraules i es delimita amb comes: Marta, vine; Vine, Marta; Vine, Marta, que t’esperem. Un nom que fa de subjecte no porta aquestes comes només perquè designi una persona.
Com distingir les formes
El vocatiu identifica a qui parlem
Quan ens adrecem directament a algú, el seu nom, un tractament o una expressió de grup pot funcionar com a vocatiu. A Marta, escolta, Marta és la destinatària de la petició. La coma separa aquesta crida de la resta de l’oració. No és necessari que cridem en veu alta ni que hi hagi una exclamació: la funció depèn de l’adreça directa. També són vocatius companys, senyora o famílies quan els fem servir per reclamar l’atenció de les persones a qui va destinat el missatge.
La posició determina quantes comes necessitem
Al començament, el vocatiu porta una coma al darrere: Laia, acosta’t. Al final, la coma va al davant: Acosta’t, Laia. Quan queda al mig, cal delimitar-lo per totes dues bandes: Escolta, Laia, aquesta proposta. Una sola coma en aquest darrer cas deixaria oberta la inserció i podria unir indegudament el nom amb les paraules següents. El criteri és estructural i no es calcula segons la durada de la pausa. Localitza els límits exactes de l’expressió que designa el destinatari, sobretot si té més d’una paraula.
Distingeix-lo del subjecte i dels complements
A La Marta prepara el sopar, el nom indica qui fa l’acció i funciona com a subjecte: no es delimita com un vocatiu. A Marta, prepara el sopar, en canvi, ens adrecem a ella amb una instrucció. Un nom també pot aparèixer com a complement, com a He avisat la Marta. Per això no n’hi ha prou amb veure un antropònim per afegir una coma. Pregunta’t si el narrador parla sobre aquella persona o parla directament amb ella. El context i la forma verbal acostumen a aclarir aquesta diferència de funció.
Conserva els signes de la frase que rep el vocatiu
En preguntes i exclamacions, el nom continua integrat en el mateix enunciat: Com estàs, Júlia? o Aneu amb compte, nois! La coma no substitueix el signe final. En les salutacions, també cal identificar el destinatari: Bon dia, companyes. La pràctica d’aquesta guia assenyala expressament quin fragment és el vocatiu perquè no hagis de decidir entre dues lectures possibles. Només has d’afegir la coma inicial, la final o la parella de comes corresponent, sense canviar l’ordre dels mots, afegir articles ni modificar el signe amb què acaba la frase.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Marta, tanca la finestra.
El vocatiu inicial va seguit de coma.
Tanca la finestra, Marta.
El vocatiu final va precedit de coma.
Escolta, Marta, aquesta proposta.
El vocatiu interior queda delimitat per dues comes.
Com estàs, Júlia?
La coma precedeix el vocatiu i es manté l’interrogant.
La Júlia explica el projecte.
Aquí el nom és subjecte, no vocatiu.
Exercicis amb autocorrecció
Reescriu la frase sencera segons cada consigna. Conserva els mots, l’ordre i el signe final; afegeix només les comes demanades. No afegeixis cometes a la resposta. Pots comprovar-la i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- Marta, tanca la finestra.. El destinatari apareix al començament.
- Gràcies, Júlia.. El nom de la destinatària va al final.
- Bon dia, alumnes.. La salutació es dirigeix al grup alumnes.
- Has trobat les claus, Pau?. El vocatiu final va abans de l’interrogant conservat.
- Escolta, Nil, aquesta proposta.. El nom és interior i necessita dues comes.
- Ja ho veus, Anna, tot està preparat.. La destinatària queda entre dues comes.
- Companys, seguim les instruccions.. La crida inicial al grup es delimita al darrere.
- Aneu amb compte, excursionistes!. El grup destinatari és final i es conserva l’exclamació.
- Em pots ajudar, Laia?. La coma separa la destinatària de la petició.
- Benvinguda, Clara.. El nom funciona com a vocatiu de la salutació.
- No us mogueu, nens.. La instrucció s’adreça directament als nens.
- Aquest document, Maria, és per a tu.. La parella de comes aïlla el vocatiu sense separar per si mateix subjecte i verb.
- Famílies, la sessió començarà aviat.. El vocatiu col·lectiu és inicial.
- Confia en mi, Roger.. El nom final designa el destinatari de la petició.
- Com us ha anat, amigues?. El vocatiu final queda separat abans de l’interrogant.
Una precaució abans de corregir
Un nom propi pot ser vocatiu, subjecte o complement. Les comes depenen de la funció, no del fet que hi aparegui una persona. En aquesta pràctica, l’enunciat fixa expressament qui rep les paraules.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa