Conte, compte o comte

Un «conte» és una narració; «compte» es relaciona amb el càlcul, els diners o l’atenció; un «comte» té un títol nobiliari. La semblança de pronunciació no permet intercanviar les grafies.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Practica ara Llegeix la teoria

Com distingir les formes

Conte: una història que es relata

Un conte és una narració, sovint breu, que pot ser oral o escrita i que no necessita explicar fets reals. Pot tenir personatges fantàstics, però això no és obligatori: també hi ha contes realistes. A «He llegit un conte sobre una cartera», el que es llegeix és una història. El plural és contes. Relacionar el mot amb contar una història ajuda a recordar la n, sense afegir-hi cap m ni cap p.

Compte: quantitat, registre i diners

Compte designa una operació o un resultat relacionat amb comptar, i apareix també en l’àmbit econòmic: el compte del restaurant, un compte bancari o un compte de despeses. No equival només a diners: «He perdut el compte de les vegades que hi he anat» parla d’una quantitat. És masculí: un compte, el compte. El grup mpt es conserva en el plural comptes i permet distingir aquesta família de la narració i del títol de noblesa.

Compte: atenció i advertiment

Quan demanem prudència, també escrivim compte: «Ves amb compte amb el cable». A «Tindrem en compte la proposta», la locució indica que la considerarem. Com a advertiment independent, «Compte!» vol dir alerta. No cal que hi hagi cap xifra a la frase perquè aquesta grafia sigui adequada. Una prova útil consisteix a decidir si s’explica una història o si es demana atenció: «Escolta el conte amb compte» conté tots dos sentits i dues paraules diferents.

Comte: una persona amb títol nobiliari

Comte és el nom d’un títol de noblesa i de la persona que el té; el femení és comtessa. En un relat pot aparèixer un comte, però el personatge no dona nom a tota la narració. «El conte del comte» diferencia l’obra i el noble que hi intervé. No decideixis per la primera paraula que et soni familiar: identifica què designa cada buit. Els exercicis practiquen el singular perquè els tres plurals també mantenen la distinció gràfica.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

El conte acaba quan la protagonista torna al poble.
Conte designa la narració.
El cambrer ens ha portat el compte.
Es demana el detall del que cal pagar.
El comte va rebre els convidats al castell.
És una persona amb títol nobiliari.
Ves amb compte quan baixis l’escala.
La locució demana prudència.
No hem tingut en compte aquest detall.
Tenir en compte vol dir considerar.

Exercicis amb autocorrecció

Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Narració breu: La biblioteca publica un ___ il·lustrat.
Títol nobiliari: El ___ va heretar el castell.
Document del restaurant: Revisa el ___ abans de pagar.
Prudència: Manipula el vidre amb ___.
Història inventada: Ens explicaràs un ___ de pirates?
Operació bancària: Han obert un ___ compartit.
Persona noble: La comtessa va arribar amb el ___.
Consideració: Cal tenir en ___ les necessitats del barri.
Obra narrativa: El ___ només té quatre pàgines.
Càlcul de repeticions: He perdut el ___ de les trucades.
Títol de noblesa: El document nomenava aquell cavaller ___.
Advertiment: ___, que la pintura encara és fresca!
Relat literari: El jurat ha premiat un ___ de misteri.
Registre econòmic: Cada despesa figura al ___ de l’associació.
Personatge noble: En aquesta novel·la, el ___ es casa amb una duquessa.

Consulta totes les solucions explicades

conte. És una obra narrativa.
comte. Designa el noble.
compte. És la relació dels imports.
compte. Amb compte indica cura.
conte. Es demana una narració.
compte. El context és bancari.
comte. El mot fa referència a un títol de noblesa.
compte. La locució és tenir en compte.
conte. Es descriu la llargada d’una narració.
compte. No recorda quantes trucades hi ha hagut.
comte. L’atorgament d’un títol exigeix comte.
Compte. La interjecció vol dir alerta.
conte. Es premia una narració.
compte. Es tracta d’un registre de diners.
comte. El buit identifica una persona noble, no el relat.

Una precaució abans de corregir

Contar històries i comptar quantitats són activitats diferents. En aquest contrast, compte és masculí; no el converteixis en femení per influència d’una altra llengua.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el 2026-10-31.

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa