Deu o déu
«Déu» designa una divinitat i porta accent tancat. «Deu», sense accent, pot ser el nombre 10, una font natural o una forma del verb deure. El significat decideix la grafia.
Com distingir les formes
Déu: una divinitat
Si una narració parla d’un ésser diví, escrivim déu. El plural també conserva l’accent: déus. L’accent no depèn de la religió, de si la divinitat és inventada o de la posició dins de la frase.
Deu: nombre, font o verb
A «Tenim deu carpetes», deu indica una quantitat. Una deu també és una font natural d’aigua. A «La botiga em deu un euro», és una forma de deure. Cap d’aquests tres usos no duu accent diacrític.
Singular, plural i família
Convé aprendre déu i déus conjuntament. En canvi, el nom de la font fa deus, sense accent. No estenguis el diacrític a tots els mots de la família: semideu i adeu s’escriuen sense aquest accent.
Exemples per practicar
Compara els exemples i completa els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
El relat inventa un déu que protegeix els boscos.
Déu designa una divinitat.
A la capsa hi caben deu retoladors.
Deu és el numeral 10.
La llibreria em deu dos euros.
Deu pertany al verb deure.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- deu. El numeral no porta accent.
- déu. Es parla d’una divinitat.
- deu. És una forma del verb deure.
- déus. El plural de la divinitat conserva l’accent.
- deu. Deu, nom d’una font d’aigua, no s’accentua.
- deu. La forma del verb deure expressa un deute i no s’accentua.
- deu. Deu amb infinitiu té aquí valor de probabilitat i no porta accent.
- déu. El nom d’una divinitat porta accent tancat.
- deu. El numeral deu no duu accent.
- deu. El nom deu amb sentit de font no porta accent.
Una precaució abans de corregir
La majúscula de Déu en determinats usos religiosos és una qüestió diferent del diacrític. En aquesta pràctica es treballa el contrast de significats, no les convencions de majúscules.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa