Els diminutius en -et i -eta

-Et i -eta formen diminutius: gatet, caseta, peuet. Poden expressar mida, afecte o matís de grau. La base pot adaptar la grafia: boca, boqueta; amic, amiguet; plaça, placeta.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Practica ara Llegeix la teoria

Com distingir les formes

Distingeix la mida del valor afectiu

Els diminutius en -et i -eta poden indicar que una cosa és petita, però també expressen afecte, aproximació o una valoració subjectiva. Una caseta pot ser una casa petita; un momentet pot suavitzar una petició sense mesurar-ne exactament la durada. No tots els usos són adequats en qualsevol situació: en una instrucció tècnica pot ser preferible donar una mida precisa, mentre que en un diàleg el diminutiu aporta un matís rellevant. La grafia s’ha d’aprendre juntament amb el sentit i el context. A les activitats es fixa el sufix i la forma requerida, perquè altres diminutius poden ser normatius però no corresponen al model practicat.

Adapta el radical al contacte amb e

El contacte amb la e del sufix pot modificar la grafia d’una consonant. Boca dona boqueta, amb qu per mantenir el so de c; amic dona amiguet, amb gu per mantenir el so de g. En canvi, plaça dona placeta, amb c perquè la ç no s’escriu davant e. Aquestes adaptacions no són excepcions capritxoses: apliquen les correspondències regulars entre so, lletra i vocal següent. També cal recordar que la vocal final de moltes bases no es conserva: casa forma caseta. En altres casos sí que es manté una vocal del radical, com peuet. La segmentació depèn de la família, no d’una ordre general de suprimir l’última lletra.

Revisa accents, flexió i variants

El derivat té una accentuació pròpia. Mà forma maneta, sense l’accent diacrític de mà i amb el radical man- que també apareix a altres membres de la família. La concordança i el plural s’apliquen al resultat: gatet, gatets; caseta, casetes. Hi ha altres sufixos diminutius, com -ó i -ona, i formes pròpies de determinats parlars; la seva existència no fa incorrecte el model en -et. Per obtenir una resposta única, els exercicis exigeixen expressament -et o -eta i utilitzen formes consolidades. Fora de la pràctica, convé consultar el diccionari quan una derivació espontània sembli poc natural o quan un diminutiu hagi adquirit un significat específic que ja no coincideix simplement amb una mida petita.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

El gatet dorm al coixí.
El diminutiu es forma amb -et.
Han comprat una caseta.
Casa perd la vocal final davant -eta.
La boqueta és petita.
Qu manté el so de boca davant e.
L’amiguet ens espera.
Gu conserva el so de g davant e.
La plaça té una placeta annexa.
Ç es transforma en c davant la e del sufix.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

A partir de «gat», forma el diminutiu masculí singular amb -et. Escriu només el mot resultant.
A partir de «casa», forma el diminutiu amb -eta. Escriu només el mot resultant.
A partir de «boca», forma el diminutiu amb -eta. Escriu només el mot resultant.
A partir de «amic», forma el diminutiu masculí singular amb -et. Escriu només el mot resultant.
A partir de «plaça», forma el diminutiu amb -eta. Escriu només el mot resultant.
A partir de «peu», forma el diminutiu amb -et. Escriu només el mot resultant.
A partir de «mà», forma el diminutiu amb -eta. Escriu només el mot resultant.
A partir de «dent», forma el diminutiu amb -eta. Escriu només el mot resultant.
A partir de «flor», forma el diminutiu amb -eta. Escriu només el mot resultant.
A partir de «petit», forma el diminutiu masculí singular amb -et. Escriu només el mot resultant.
A partir de «caseta», passa el mot al plural. Escriu només el mot resultant.
A partir de «gatet», passa el mot al plural. Escriu només el mot resultant.
Un diminutiu pot expressar afecte sense indicar una mida física petita? Escriu sí o no.
Per al diminutiu de mica amb -eta. Tria i escriu només «miqueta» o «miceta».
A «un momentet», la forma pot suavitzar una petició? Escriu sí o no.

Consulta totes les solucions explicades

gatet. El sufix s’afegeix al radical gat-.
caseta. La a final de casa no es conserva.
boqueta. Qu manté el so davant e.
amiguet. El derivat presenta gu davant e.
placeta. Davant e s’escriu c i no ç.
peuet. Es conserva el radical peu-.
maneta. La família presenta man- i el derivat no porta accent.
denteta. La base dent s’uneix a -eta.
floreta. S’hi afegeix el sufix femení.
petitet. S’afegeix -et al radical petit-.
casetes. La terminació femenina plural és -etes.
gatets. El masculí plural afegeix s.
sí. El valor afectiu és un ús habitual dels sufixos valoratius.
miqueta. Qu conserva el so de c davant e.
sí. El diminutiu també aporta matisos pragmàtics, no només mida.

Una precaució abans de corregir

Els sufixos diminutius varien segons el mot i el parlar. Els exercicis seleccionen el model -et/-eta i no rebutgen altres models normatius.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el 2026-11-02.

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa