ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Espatlla o esquena

L’espatlla és la zona superior i lateral on el braç s’uneix al tronc; l’esquena és la part posterior del tronc. Tenim dues espatlles i una esquena, però les locucions s’han d’aprendre amb el seu sentit.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Dues regions corporals diferents

Espatlla designa la regió superior i lateral del cos relacionada amb la unió del braç al tronc. Es pot parlar de l’espatlla dreta o de l’esquerra i d’un moviment que afecta aquesta articulació. Esquena designa la part posterior del tronc, des de la zona del coll fins a la cintura o més avall segons la descripció. Si una motxilla queda recolzada a la part posterior del cos, diem que va a l’esquena. Identificar aquestes zones resulta més precís que traduir una paraula d’una altra llengua per simple semblança gràfica, perquè els límits i els usos dels noms no coincideixen sempre.

Objectes, moviments i concordança

Podem portar una bossa penjada d’una espatlla o una motxilla subjectada amb dues corretges sobre l’esquena. Els mateixos objectes poden entrar en descripcions diferents segons com es portin. Per això, veure bossa o motxilla en una frase no basta per decidir-ne el nom anatòmic. Cal explicar si es tracta de la zona lateral on comença el braç o de la superfície posterior del tronc. Tots dos noms són femenins: una espatlla, una esquena, les espatlles, les esquenes. El plural esquenes pot referir-se a diverses persones; no s’ha de convertir la regla mnemotècnica del cos individual en una prohibició gramatical.

Les expressions no són una radiografia

Expressions com donar l’esquena poden tenir un valor figurat relacionat amb desatendre o abandonar algú. Arronsar les espatlles descriu un gest que sovint manifesta desconeixement, indiferència o resignació. Les locucions s’han de llegir com a unitats amb sentit, sense deduir-ne totes les possibilitats a partir del recompte de parts del cos. A més, els diccionaris històrics poden mostrar usos més amplis d’espatlla; això no anul·la la distinció anatòmica que es practica aquí. Els exercicis delimiten la regió corporal o identifiquen un gest conegut. Si una persona només diu que té mal a la part de dalt del cos, encara caldria concretar on és la molèstia abans de triar el mot.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Porta una bossa penjada de l’espatlla dreta.

    La corretja descansa a la zona superior on s’uneix el braç.

  2. La motxilla li cobreix gairebé tota l’esquena.

    Es descriu la superfície posterior del tronc.

  3. Va arronsar les espatlles perquè no sabia la resposta.

    El gest afecta les dues zones superiors laterals.

  4. El dibuix mostra l’esquena del personatge.

    La figura es veu pel darrere.

  5. No donis l’esquena a qui et demana ajuda.

    La locució pot expressar desatenció o abandonament.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. espatlla. La unió lateral del braç amb el tronc concreta el sentit anatòmic d’espatlla.
  2. esquena. La frase delimita la superfície posterior del tronc, que s’anomena esquena.
  3. espatlles. Arronsar les espatlles és el gest convencional indicat; el determinant les fixa el plural.
  4. espatlla. La localització al costat del braç identifica una espatlla concreta.
  5. esquena. La precisió posterior del tronc elimina la lectura de zona lateral del braç.
  6. espatlla. Una sola zona superior lateral i l’adjectiu dreta determinen espatlla en singular.
  7. esquenes. Són les superfícies posteriors de tres troncs; el plural és esquenes.
  8. espatlles. Totes dues i la situació lateral descriuen les espatlles, no diverses esquenes.
  9. esquena. El recorregut pel darrere del tronc correspon a esquena.
  10. espatlles. El moviment cap a les orelles afecta les dues espatlles i reclama plural.
  11. espatlla. La definició anatòmica selecciona espatlla, especificada a la dreta.
  12. esquena. La rotació deixa visible la part posterior del cos, que és l’esquena.
  13. espatlles. Hi ha dos punts laterals de suport; la forma adequada és espatlles.
  14. esquena. El respatller sosté la zona posterior que defineix la mateixa frase.
  15. espatlla. La correspondència amb un dels braços identifica cadascuna de les dues espatlles.

Una precaució abans de corregir

«Dues espatlles i una esquena» orienta en un cos individual. No impedeix parlar de les esquenes de diverses persones ni substitueix la consulta de les locucions.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa