Imperfet d’indicatiu

L’imperfet d’indicatiu presenta una situació passada en desenvolupament, descriptiva o habitual, sense delimitar-ne el final. Els models habituals són cantava, perdia i dormia; cal revisar formes com feia, deia, era i crèiem.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Practica ara Llegeix la teoria

Com distingir les formes

Una mirada oberta sobre un moment passat

Quan dius Cada estiu nedàvem al riu, presentes un hàbit situat en el passat. Quan dius La sala era fosca i plovia, construeixes l’escenari d’una narració. L’imperfet també permet mostrar una acció en curs quan n’arriba una altra: Jo llegia quan va sonar el telèfon. La forma verbal no afirma per si mateixa que l’acció continuï avui ni que no acabés mai; simplement no en presenta el límit final des del punt de vista triat. Aquesta diferència de perspectiva ajuda a entendre la relació entre imperfet i passat perifràstic sense reduir-la a durades llargues o curtes.

La conjugació determina les terminacions

En els verbs regulars de la primera conjugació, l’imperfet es forma amb -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu i -aven: cantava, cantàvem. Els models regulars de la segona i tercera fan -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu i -ien: perdia, dormíem. La primera i la tercera persona singular coincideixen gràficament, però el subjecte de la frase n’aclareix la interpretació. Escriu sempre la v de cantava; no traslladis mecànicament una grafia d’una altra llengua. Per conjugar, separa el lema, la persona demanada i el temps abans d’omplir el buit, sobretot si la frase conté altres verbs.

Revisa arrel i accent en les formes menys previsibles

Fer dona feia; dir, deia; creure, creia; i ser, era. En nosaltres i vosaltres, formes com fèiem, dèieu, crèiem o éreu necessiten accent gràfic. No totes les formes amb dues vocals s’accentuen igual: feia i fèiem tenen terminacions diferents, i l’accent no es copia sense mirar el mot resultant. Els exercicis imposen explícitament l’imperfet d’indicatiu, de manera que no s’ha de decidir entre dues lectures narratives possibles. Demanen una sola paraula en veu activa i sense pronoms; el context comprova la concordança i dona sentit a la forma que estàs aprenent a escriure.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

Cada tarda cantàvem al cor.
Primera persona plural de cantar, amb à.
Abans dormies amb la finestra oberta.
Segona persona singular de dormir.
El menjador era molt petit.
Tercera persona singular de ser.
Nosaltres fèiem el pa a casa.
Fer té arrel fe- i accent a fèiem.
Vosaltres dèieu sempre la veritat.
Dir forma dèieu, amb accent greu.

Exercicis amb autocorrecció

Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Conjuga «cantar», primera persona plural, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Quan érem petits, nosaltres ___ a la coral.
Conjuga «dormir», segona persona singular, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Aquell hivern, tu ___ a les golfes.
Conjuga «fer», tercera persona plural, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Abans, les veïnes ___ la compra al mercat.
Conjuga «perdre», tercera persona plural, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: En aquella època, els equips ___ molts partits.
Conjuga «ser», segona persona plural, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Aleshores, vosaltres ___ els responsables.
Conjuga «parlar», tercera persona singular, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Cada dilluns, la delegada ___ amb el grup.
Conjuga «dir», segona persona singular, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: De jove, tu ___ que tornaries.
Conjuga «viure», primera persona singular, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Aquell any, jo ___ prop del mar.
Conjuga «creure», tercera persona plural, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Abans, les nenes ___ aquella història.
Conjuga «anar», segona persona singular, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Cada matí, tu ___ al poble.
Conjuga «llegir», primera persona plural, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: A l’escola, nosaltres ___ una pàgina diària.
Conjuga «tenir», tercera persona singular, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: De petita, la Maria ___ un gat.
Conjuga «ballar», segona persona plural, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Durant les festes, vosaltres ___ a la plaça.
Conjuga «beure», primera persona singular, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: Després de córrer, jo ___ aigua.
Conjuga «riure», tercera persona plural, imperfet d’indicatiu, veu activa, sense pronoms. Escriu només el fragment que falta: A cada acudit, les nenes ___ molt.

Consulta totes les solucions explicades

cantàvem. La primera conjugació fa -àvem.
dormies. La segona persona fa -ies.
feien. L’imperfet de fer té arrel fe-.
perdien. La tercera persona plural fa -ien.
éreu. Imperfet de ser, segona plural.
parlava. La tercera singular de parlar fa -ava.
deies. Imperfet irregular de dir, segona singular.
vivia. Viure forma l’imperfet amb viv-.
creien. Creure fa creien en tercera plural.
anaves. Anar segueix el model -ava en aquest temps.
llegíem. L’imperfet de llegir no presenta increment incoatiu.
tenia. Imperfet de tenir amb ten-.
ballàveu. La terminació és -àveu.
bevia. Beure té l’arrel bev- en aquest temps.
reien. Riure forma l’imperfet amb rei-.

Una precaució abans de corregir

El context pot admetre diferents temps si canvia la perspectiva narrativa. Aquí el temps està fixat a l’enunciat: es practica la forma de l’imperfet, sense declarar incorrectes altres narracions possibles.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el 2026-10-31.

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa