O i u àtones
En els parlars que pronuncien u la o àtona, busca una forma tònica de la mateixa família: plorava ve de ploro i ullera d’ull. Vigila alternances com collim/cullo i excepcions com puguem.
Com distingir les formes
La pronunciació varia segons el territori
En molts parlars orientals, una o sense accent de veu es pronuncia com una u. Per això un mateix so pot correspondre a dues lletres, i l’oïda no sempre resol el dubte. En altres parlars, com bona part dels occidentals i del mallorquí, la distinció es manté en molts contextos. No cal modificar la pròpia pronunciació per escriure bé. Convé identificar quina síl·laba és àtona i després cercar una justificació gràfica que serveixi amb independència del territori del parlant.
La família proporciona una primera comprovació
Plorava conserva la o que sentim tònica a ploro; ullera manté la u d’ull. El procediment és especialment útil quan es comparen formes del mateix verb o derivats transparents d’un nom. No funciona com una ordre de copiar cegament una lletra de qualsevol mot semblant. Hi ha famílies amb formes cultes que presenten una vocal diferent: boca i boqueta conviuen amb bucal; jove i joventut, amb juvenil. Aquests contrastos s’han d’aprendre com a parelles, perquè una semblança de significat no elimina les diferències ortogràfiques.
Cinc verbs alternen o i u a l’arrel
Collir, cosir, escopir, sortir i tossir duen o quan la vocal de l’arrel és àtona i u quan és tònica. Així, collim s’oposa a cullo, cosim a cuso i sortim a surto. L’accent de veu afecta l’arrel, no necessàriament la primera síl·laba de qualsevol forma llarga. Per justificar una resposta, localitza primer aquesta arrel i comprova on recau la força de la pronunciació. D’aquesta manera l’alternança deixa de ser una llista arbitrària de formes aparentment contradictòries i es converteix en una pauta reutilitzable.
Poder i voler necessiten una comprovació pròpia
En moltes formes àtones de poder i voler s’escriu o: podem, podria, volem, voldria. Però el present de subjuntiu i l’imperatiu duen u també quan l’arrel és àtona: puguem, pugueu, vulguem, vulgueu. Per tant, no n’hi ha prou amb escoltar l’accent de veu; també cal identificar el temps i el mode. En el lèxic general, recorda mots com muntanya, suport i joventut. Als exercicis s’indica el mot concret amb una màscara: completa’l sencer, sense substituir-lo per un sinònim que eviti la dificultat.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Ahir plorava de riure.
Ploro permet recuperar la o.
Han comprat una ullera per observar els estels.
Ull justifica la u d’ullera.
Nosaltres collim pomes.
L’arrel àtona de collir duu o.
Jo cullo una pera.
L’arrel tònica duu u.
Cal que puguem entrar.
El present de subjuntiu de poder duu u.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- plorava. La família de ploro conserva o.
- ullera. Ull confirma u a l’arrel.
- dotzena. Dotze confirma la o.
- joventut. El mot relacionat amb jove conserva o.
- juvenil. Juvenil és una forma culta amb u.
- bucal. El pseudoderivat de boca duu u.
- collim. L’arrel és àtona i duu o.
- colliré. La vocal de l’arrel és àtona.
- cosim. Cosir presenta o a l’arrel àtona.
- sortim. La o de l’arrel és àtona.
- tossim. Tossir duu o amb l’arrel àtona.
- puguem. El subjuntiu de poder duu u també aquí.
- vulguem. El present de subjuntiu de voler duu u.
- muntanya. Aquest mot s’escriu amb u.
- suport. Suport conserva u inicial.
Una precaució abans de corregir
La reducció de o àtona a u no és general a tot el domini. A més, l’estratègia de família té límits: joventut i juvenil, o boca i bucal, no comparteixen necessàriament la mateixa vocal escrita.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa