Present d’indicatiu
El present d’indicatiu expressa fets actuals, hàbits o afirmacions generals: treballa, vivim, som. La forma depèn del verb i de la persona; en aquesta pràctica se selecciona el model central quan existeixen variants territorials.
Com distingir les formes
Diferencia el moment actual de l’hàbit
El present permet descriure una situació vigent, com La biblioteca obre ara, però també una pauta habitual, com La biblioteca obre cada tarda. Una afirmació general pot utilitzar el mateix temps sense referir-se a un instant concret. Per interpretar-lo, llegeix el conjunt de la frase i no només l’acabament verbal. També és possible presentar un pla futur en present, especialment si hi ha una expressió temporal clara: Demà tenim reunió. Aquesta guia tracta la formació i el reconeixement del present d’indicatiu; no pretén imposar-lo a tots els enunciats que parlen d’ara ni reduir tots els seus usos a una sola definició cronològica.
Identifica la persona abans de la terminació
Un subjecte explícit ajuda a triar la forma: tu treballes, nosaltres treballem i elles treballen. Quan el subjecte queda sobreentès, la persona s’ha de recuperar del context. En molts verbs de la primera conjugació, el model central presenta una primera persona acabada en o, però altres parlars tenen formes normatives diferents. Per això la consigna especifica el model quan demana parlo o treballo. No s’ha de confondre aquesta selecció amb una escala de correcció entre territoris. Els tractaments també compten: vostè exigeix tercera persona singular i vostès tercera plural, tot i que el missatge s’adreci directament a la persona o les persones que escolten.
Comprova els verbs irregulars i els accents
No totes les formes es poden obtenir retallant l’infinitiu i afegint una terminació regular. Tenir fa tinc, tens i té; ser fa soc, ets i és; anar presenta vaig però també anem. Memoritzar una frase breu amb cada forma ajuda a mantenir la relació entre persona i radical. Revisa també els accents diacrítics que continuen vigents: és i són en porten, mentre que soc s’escriu sense accent. Els exercicis donen l’infinitiu exacte per evitar que una substitució per un sinònim amagui la conjugació. Aquest present és d’indicatiu: quan una altra estructura exigeixi subjuntiu, no n’hi haurà prou amb conservar la mateixa persona i copiar-ne la terminació.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Cada matí treballo a l’arxiu.
Treballo correspon a jo en el model central.
Tu tens la contrasenya nova.
Tenir presenta tens en segona persona singular.
La sala és al primer pis.
La forma verbal és porta accent.
Nosaltres vivim prop del riu.
Viure forma vivim en primera persona plural.
Vostès saben l’horari.
Vostès es conjuga en tercera persona plural.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- tens. Tenir forma tens en segona persona singular.
- treballo. El model central de primera persona acaba en -o.
- és. La tercera persona singular de ser és és, amb accent.
- vivim. La primera persona plural de viure és vivim.
- saben. Vostès exigeix tercera persona plural.
- feu. La forma de vosaltres és feu.
- anem. Anem és present de moviment; vam és auxiliar de passat.
- dormo. En el model central, dormir forma dormo.
- poden. La tercera persona plural de poder és poden.
- vols. La forma corresponent a tu és vols.
- diem. Dir forma diem en primera persona plural.
- ve. La tercera persona singular de venir és ve, sense accent.
- són. La tercera persona plural de ser porta accent.
- llegiu. La forma de vosaltres no duu l’increment -eix-.
- conec. Conèixer forma conec en primera persona singular.
Una precaució abans de corregir
Treballo, treballe i treball, entre altres variants territorials, no s’han de jutjar sense context de model. L’autocorrecció demana el central i fixa el verb; no tracta el present de subjuntiu.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa