ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Recordar i recordar-se

Per evocar un fet podem dir recordo el viatge o em recordo del viatge. Amb recordar-se, el complement nominal porta de; davant de que, en la llengua formal, la preposició cau.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Evocar una informació o un fet passat

Quan tenim present una informació o evoquem un fet, recordar pot construir-se transitivament: «Recordo la seva cara». També es pot fer servir recordar-se amb un complement introduït per de: «Em recordo de la seva cara». Totes dues construccions són normatives en aquesta lectura. No cal presentar-ne una com si fos la versió sempre incorrecta de l’altra. El canvi d’estructura exigeix ajustar tant el pronom personal com la preposició. La cara és complement directe en la primera frase i complement de règim en la segona. Aquesta distinció explica per què, en substituir el complement, tampoc no s’obté sempre el mateix pronom feble.

Nom, infinitiu i subordinada amb que

Davant d’un nom, recordar-se manté de: «Em recordo del viatge». Si el complement és un infinitiu, també hi pot aparèixer: «Em recordo d’haver-hi anat». En l’ús transitiu d’evocació, la introducció de l’infinitiu amb de pot ser opcional, com recull Optimot; per això la guia no força una única solució en aquest context. Davant de la conjunció que, en la llengua formal s’elideix la preposició: «Em recordo que plovia». No s’ha de suprimir un de que introdueix un nom només perquè més endavant hi hagi una relativa: «Em recordo del dia que vam arribar» continua sent una construcció nominal.

Tenir present una obligació i reprendre complements

Optimot distingeix la lectura d’evocar del sentit de tenir present una acció que cal fer. Amb aquest segon valor, la fitxa actual prescriu recordar-se: «Recorda’t de venir a les nou». Les activitats de transformació transitiva es limiten, doncs, a records evocats i no traslladen mecànicament la mateixa pauta als encàrrecs. Quan reprenem un complement nominal de recordar-se, fem servir en: «Me’n recordo». Quan recordem això en una estructura transitiva, fem servir ho: «Ho recordo». Les combinacions pronominals i els apòstrofs s’han d’ajustar, però no poden substituir l’anàlisi del sentit: primer cal saber si evoquem un fet o tenim present una acció pendent.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Recordo la seva cara.

    Ús transitiu d’evocació.

  2. Em recordo de la seva cara.

    Ús pronominal amb de davant del nom.

  3. Em recordo que plovia.

    Caiguda formal de de davant que.

  4. Em recordo del dia que vam arribar.

    De introdueix dia, no directament la conjunció.

  5. Recorda’t de venir a les nou.

    Tenir present una acció pendent es construeix amb recordar-se.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. del. El verb pronominal regeix de davant el nom amb article el.
  2. el. El nom funciona com a complement directe.
  3. em recordo que plovia. De cau davant la conjunció que en el model formal.
  4. dia. La relativa queda dins del grup nominal.
  5. d’. Recordar-se manté la preposició de, apostrofada davant haver.
  6. me’n recordo. En reprèn el complement de règim introduït amb de.
  7. ho recordo. El complement directe és neutre.
  8. recorda’t de venir. La lectura d’acció pendent demana el verb pronominal.
  9. sí. La lectura d’evocació admet les dues estructures.
  10. em recordo del concert. La nova construcció demana pronom i de més el.
  11. recordo la cara. En l’ús transitiu, la cara és complement directe.
  12. complement directe. La construcció fixada és transitiva.
  13. de règim. Recordar-se selecciona de.
  14. que. La conjunció que no va precedida directament de de en el model formal.
  15. sí. No s’ha d’imposar absència de de en tots els infinitius transitius.

Una precaució abans de corregir

Evocar un fet i tenir present una acció pendent no tenen exactament el mateix repartiment de construccions. Es té en compte la fitxa Optimot actualitzada el juliol de 2026.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa