ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Sense i sense que

Sense introdueix noms o infinitius: «sense soroll», «sense avisar». Amb una oració finita fem servir sense que i subjuntiu: «sense que ningú ho notés».

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Observa quina estructura ve després del buit

Sense expressa que falta o s’exclou alguna cosa o circumstància. Pot introduir un nom, com a «sense permís», o un infinitiu, com a «sense trucar». Si el que segueix és una oració amb verb conjugat, necessitem que: «sense que els veïns ho sabessin». Per decidir entre sense i sense que, en aquesta pràctica convé mirar tota la seqüència que ja apareix escrita. No transformis trucar en truqués ni eliminis un subjecte per fer encaixar la resposta que prefereixes. La pregunta demana completar un nexe mantenint intacte el fragment, no tornar a redactar la frase amb una altra construcció possible.

Els subjectes orienten, però no imposen una regla absoluta

Sovint fem servir l’infinitiu quan la persona que executa les dues accions coincideix: «Va marxar sense avisar» sol voler dir que qui marxa no avisa. La construcció finita permet expressar clarament un altre subjecte: «Va marxar sense que nosaltres ho sabéssim». Ara bé, no cal convertir aquesta tendència en una prohibició: també podem dir «Va marxar sense que ell mateix ho volgués», amb la mateixa persona a les dues oracions. La tria real depèn de com construïm l’enunciat i de quina informació volem explicitar. Comprova la referència del subjecte i el sentit abans de proposar una transformació entre infinitiu i verb conjugat.

El subjuntiu no nega que l’acció principal hagi passat

A «Va entrar sense que ningú el veiés», l’entrada es presenta com un fet passat, mentre que la subordinada expressa la circumstància exclosa. El subjuntiu veiés no converteix l’entrada en una hipòtesi. Sense ja aporta valor negatiu: no hi afegim mecànicament una altra negació per traduir una frase d’una altra llengua. Expressions com «no sense dificultats» tenen una estructura i una interpretació pròpies, que no es poden corregir eliminant no sense llegir-les. Els exercicis mantenen els verbs ja conjugats i només ofereixen sense o sense que; així la clau no penalitza variants normatives d’un temps verbal ni altres redaccions correctes que canviarien el fragment donat.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Va sortir sense fer soroll.

    Sense introdueix un infinitiu i no cal que.

  2. Va sortir sense que els altres ho notessin.

    La subordinada té verb conjugat i un subjecte explícit.

  3. Treballa sense presses.

    Sense també pot introduir un grup nominal.

  4. Ho va acceptar sense que ell mateix n’estigués convençut.

    El subjecte pot coincidir i la construcció finita continua sent possible.

  5. Entra sense que ningú et vegi.

    La subordinada introduïda per sense que du subjuntiu.

  6. Va presentar-se sense haver llegit la convocatòria.

    Haver llegit és un infinitiu compost, compatible amb sense.

Exercicis amb autocorrecció

Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. sense. Avisar és un infinitiu.
  2. sense que. Veiés és un verb conjugat i la subordinada necessita que.
  3. sense. Presses és un nom, no una oració finita.
  4. sense que. La subordinada conté el subjecte nosaltres i el verb conjugat sabéssim.
  5. sense. Haver llegit és un infinitiu compost.
  6. sense que. Interrompi és una forma finita de subjuntiu.
  7. sense. Descans és el complement nominal de sense.
  8. sense que. El subjecte coincident no impedeix una construcció finita amb que.
  9. sense. Trencar és infinitiu i no necessita que.
  10. sense que. Adonéssim és una forma conjugada.
  11. sense. Cap advertiment és un grup nominal.
  12. sense que. La subordinada finita expressa una circumstància que es vol excloure.
  13. sense. Comprar és un infinitiu; res és compatible amb el valor negatiu de sense.
  14. sense que. El verb conjugat requereix la subordinada amb que.
  15. sense. Dir és infinitiu i sense ja expressa l’exclusió.

Una precaució abans de corregir

La coincidència de subjectes és una orientació, no una condició absoluta que prohibeixi la forma finita. Les preguntes fixen tota la continuació i només demanen el nexe; reformular verbs i subjectes pot produir altres frases correctes que aquí no s’estan avaluant.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa