Actitud o aptitud
Actitud és una disposició o una postura; aptitud és la capacitat o idoneïtat per a una activitat. Una actitud col·laboradora no garanteix l’aptitud tècnica, i tenir aptitud no implica mostrar interès.
Com distingir les formes
Què vol fer i què és capaç de fer
Actitud expressa com es posiciona o es comporta algú davant una situació: pot ser una disposició oberta, una resistència, una manera respectuosa de respondre o una postura corporal significativa. Aptitud fa referència a la capacitat per fer alguna cosa o a la idoneïtat per exercir una funció. Una persona pot escoltar amb interès una explicació i encara no dominar la tècnica que s’hi ensenya. Per això, abans de triar, concreta què avalua la frase: la disposició amb què participa o la capacitat que demostra en una prova. Les dues qualitats poden coexistir sense designar el mateix.
Els complements concreten allò que s’avalua
Parlem d’actitud davant un conflicte, envers els companys o respecte d’una proposta quan descrivim una manera d’afrontar-los. Parlem d’aptitud per a la música, per al càlcul o per exercir una feina quan considerem habilitats i condicions. Aquestes combinacions orienten la lectura, però no són una regla mecànica basada en una preposició. En una escola es poden valorar tant les actituds com les aptituds; el nom de la institució no determina el mot. També és possible millorar totes dues coses: aprendre una destresa i adoptar una disposició més receptiva són processos diferents, encara que es reforcin.
La c i la p distingeixen dues famílies lèxiques
Actitud i aptitud són noms femenins que fan els plurals actituds i aptituds. La semblança gràfica no permet tractar-los com a variants ortogràfiques. La relació entre apte i aptitud ajuda a recordar la p: qui té les condicions adequades és apte per a una tasca. La paraula actitud també pot descriure la posició del cos, especialment quan manifesta una intenció o un estat d’ànim. Els exercicis expliciten si parlen de conducta, postura o capacitat. Si un enunciat només digués que una persona té una bona qualitat professional, faltaria informació per decidir; caldria aclarir què s’ha observat abans de corregir-ne el nom.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
La seva actitud durant la reunió va ser respectuosa.
Es descriu com es va comportar envers els altres.
La prova mesura l’aptitud per al raonament numèric.
S’avalua una capacitat, no l’interès de la persona.
Va adoptar una actitud de defensa amb els braços alçats.
Actitud també pot designar una postura corporal.
Té aptitud per distingir notes musicals.
Es parla d’una habilitat auditiva específica.
Les actituds del grup han canviat després del debat.
El plural designa disposicions davant una qüestió.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- actitud. Escoltar i respectar els altres descriu una disposició de conducta; no es mesura cap capacitat tècnica.
- aptitud. L’enunciat identifica explícitament una capacitat per al càlcul, que correspon a aptitud en singular.
- actitud. La postura del cos que manifesta una intenció és una actitud, no una habilitat.
- aptitud. S’acredita la idoneïtat o capacitat per exercir una activitat, no la manera d’afrontar-la.
- actituds. Les manifestacions de menyspreu són maneres de comportar-se; el determinant les exigeix el plural.
- aptituds. Es comparen capacitats de dos àmbits, i per això cal el nom aptituds en plural.
- actitud. La receptivitat descriu la disposició davant les crítiques, sense afirmar res sobre una destresa.
- aptitud. La facilitat per executar una tasca musical és una capacitat i determina la tria aptitud.
- actitud. Desafiadora qualifica una manera d’encarar el diàleg; els coneixements són una qüestió diferent.
- aptituds. Les proves comproven capacitats requerides per treballar; no valoren disposicions personals davant el grup.
- actitud. L’acció de respectar qui parla expressa una disposició observable de conducta i reclama actitud.
- aptitud. La capacitat espacial és una habilitat cognitiva concreta, que s’anomena aptitud en aquest context.
- actituds. Els insults mostren maneres d’actuar envers altres persones; intolerants i les indiquen plural.
- aptitud. La mateixa frase precisa que el buit designa capacitat per interpretar, no voluntat de participar.
- actitud. La cooperació respectuosa descriu com es relaciona amb els altres, que és el sentit d’actitud.
Una precaució abans de corregir
Una bona actitud i una bona aptitud poden ser presents alhora. No triïs a partir de l’adjectiu bona o del fet que la frase parli de feina: cal identificar què es valora.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa