ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Canvi de preposició davant d’infinitiu

En complements regits que amb un nom porten en o amb, els registres formals prefereixen sovint a o de davant d’infinitiu: insisteix a venir. La tria depèn del predicat.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Compara el règim del nom amb el de l’infinitiu

Alguns verbs introdueixen un complement mitjançant una preposició determinada: insistir en una idea, confiar en una persona, conformar-se amb un resultat. Quan el complement es construeix amb un infinitiu, la llengua formal presenta sovint a o de en lloc de en o amb. Així podem passar de «Insisteix en la proposta» a «Insisteix a presentar-la». No és una regla sobre qualsevol aparició de en o amb a prop d’un verb. Primer s’ha de comprovar que la preposició introdueix precisament el complement regit que es transforma. Els complements de temps, de manera o de companyia poden tenir una estructura i un comportament diferents.

Tria la preposició segons el predicat i el registre

No hi ha una substitució única que serveixi per a tots els verbs. Alguns predicats afavoreixen a, com pensar a fer una cosa amb el sentit de recordar-se’n, o consistir a fer una operació. En altres construccions són possibles a i de, segons el predicat i l’ús. El manteniment de en o amb davant d’infinitiu també es documenta i és acceptable en determinats contextos, però la preferència formal afavoreix el canvi quan escau. Per això la guia no presenta tot manteniment com un error absolut. Els exercicis indiquen el patró formal concret o ofereixen alternatives que eliminen la competència entre dues preposicions normatives.

Distingeix canvi, manteniment i caiguda

Si el predicat ja selecciona a o de, aquestes preposicions poden mantenir-se davant de l’infinitiu: acostumar-se a matinar, recordar-se de comprar pa. Davant de la conjunció que, la llengua formal segueix una altra pauta: «Confio que vindrà», sense la preposició de «Confio en ell». La caiguda davant de que no implica que s’hagi d’ometre automàticament la preposició davant de qualsevol infinitiu. Alguns predicats, però, també admeten l’infinitiu sense preposició: «Confiem tenir-ho tot a punt demà». Cal comprovar el règim i les construccions admeses per cada predicat. Tampoc no s’ha d’aplicar el canvi a l’ús temporal de en més infinitiu sense analitzar-lo: «En arribar, truca» correspon a una altra construcció. Les activitats fixen el sentit de pensar i la forma que s’ha d’escriure; les transformacions conserven tots els mots no afectats i la puntuació expressament indicada.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Insisteix a venir amb nosaltres.

    Patró formal amb a davant d’infinitiu.

  2. Pensa a tancar la porta.

    Pensar té el sentit de recordar-se de fer-ho.

  3. La prova consisteix a ordenar les fitxes.

    Consistir selecciona a davant l’infinitiu en el model formal.

  4. Es recorda de comprar pa.

    De ja forma part del règim i es manté.

  5. En arribar, truca.

    En té valor temporal: és una construcció diferent del complement regit.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. a. Entre aquestes opcions, a introdueix l’infinitiu dependent d’insistir.
  2. a. Amb el sentit de recordar-se de fer una acció, el model és pensar a.
  3. a. El patró formal de consistir davant d’infinitiu és a.
  4. a. Acostumar-se ja regeix a i la manté davant l’infinitiu.
  5. de. Recordar-se regeix de.
  6. infinitiu. Venir és una forma verbal no personal.
  7. temporal. Situa temporalment l’ordre de trucar; no depèn d’insistir.
  8. que. Davant de la conjunció que es produeix caiguda, no el canvi davant d’infinitiu.
  9. de. Entre les opcions proposades, de introdueix l’infinitiu en aquesta construcció.
  10. amb. Conformar-se introdueix el complement nominal amb amb; no s’hi aplica un canvi davant d’infinitiu.
  11. règim. L’infinitiu completa el predicat insistir; no fixa el moment de l’acció.
  12. en. Davant del grup nominal aquest predicat selecciona en.
  13. de. Recordar-se manté el règim de davant d’un nom.
  14. a. Dedicar-se selecciona a davant d’infinitiu.
  15. no. El canvi de règim no es pot aplicar mecànicament a construccions temporals com en arribar.

Una precaució abans de corregir

A i de poden coincidir com a alternatives normatives en diversos predicats. Les consignes fixen el patró; no s’estén el canvi als usos temporals de en més infinitiu.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa