Des de i des que
Des de situa un punt de partida amb un grup nominal: des de dilluns. Davant d’una oració amb que, en la llengua formal fem servir des que: des que vas arribar.
Com distingir les formes
Localitza el punt inicial de la situació
Des de introdueix el moment o el lloc a partir del qual es presenta una situació: des de gener, des de la porta, des de Barcelona. En l’ús temporal, aquest punt de partida no diu necessàriament quant durarà la situació ni quin serà el seu límit final. «Treballa aquí des de març» situa l’inici i deixa que el context fixi la continuïtat. La forma que segueix pot ser un nom, un adverbi o una expressió més extensa. Abans de triar, identifica si vols expressar aquest inici i quin tipus de constituent el representa, perquè el significat temporal tot sol no determina la forma del connector.
Distingeix el grup nominal de l’oració amb que
Quan el punt inicial s’expressa amb una oració introduïda per que, la llengua formal fa servir des que, sense de entremig: «Des que viu aquí, surt més». En canvi, mantenim de davant d’un grup nominal, també quan aquest grup conté una relativa: «Des del dia que va arribar, surt més». Aquí de es contrau amb l’article el de dia; no va directament davant de la conjunció. Per això no és correcte suprimir tota aparició de de només perquè més endavant llegim que. La seqüència immediata i l’estructura completa del complement són les que permeten analitzar la construcció amb seguretat.
Conserva les contraccions i el sentit en transformar
Des de més el dona des del, i des de més els dona des dels. Davant d’un nom o article que s’apostrofa, escrivim des de l’estiu o des d’ahir segons els elements presents; no són la mateixa estructura. La pràctica diferencia completar un connector i substituir un grup nominal per una oració ja fixada. En les transformacions, no s’ha d’inventar un altre temps verbal ni afegir un punt si s’ha demanat absència de puntuació final. Tampoc no cal confondre des que amb perquè: situar l’inici d’un canvi no en demostra automàticament la causa. La relació temporal pot afavorir una inferència causal, però el connector treballat continua marcant un punt inicial.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Viu aquí des de gener.
El punt inicial és un nom de mes.
Viu aquí des que va acabar els estudis.
Una oració amb que expressa el punt inicial.
No el veig des del dilluns passat.
De i el formen del.
Des del dia que va tornar, està més tranquil.
De precedeix un grup nominal encapçalat per dia.
No ha plogut des d’ahir.
De s’apostrofa davant ahir.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- des de. Dimarts és una expressió nominal del punt inicial.
- des que. Va marxar és una oració conjugada.
- des de. Gener designa un moment inicial sense formar una oració.
- des que. Que introdueix l’oració que situa l’inici.
- del. La construcció nominal conté de més el primer dia.
- d’. De s’apostrofa davant ahir.
- des que. Tenim gos és una subordinada amb verb conjugat.
- dia. El connector introdueix el grup nominal el dia, que conté una relativa.
- des que. En la construcció formal no es manté de directament davant que.
- des de. La inauguració és un grup nominal.
- des que. Van inaugurar forma l’oració del punt de partida.
- des que. El punt inicial s’expressa amb una oració conjugada.
- dels. De es contrau amb l’article masculí plural els.
- inici. Situa el punt a partir del qual es desenvolupa la situació.
- des de. La nit és el nucli nominal; que vam arribar el modifica.
Una precaució abans de corregir
La pauta formal des que no obliga a eliminar de davant d’un nom que contingui una relativa: des del dia que va arribar és adequat.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
- UOC · Conjuncions i locucions conjuntives
- IEC · GIEC: locucions conjuntives i preposicions
- UOC · Preposicions i locucions prepositives
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa