ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Cella, cel·la o sella

Cella és el conjunt de pèls damunt l’ull; cel·la és, entre altres sentits, una cambra d’una presó o d’un convent; sella és el seient que s’adapta al llom d’una cavalcadura. Les tres grafies són correctes segons el context.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

La cella forma part del rostre

Cella designa el conjunt de pèls que hi ha damunt de cada ull. Podem aixecar una cella, tenir les celles espesses o fer-nos una ferida a la cella. No s’ha de confondre amb les pestanyes, situades a la vora de les parpelles. El plural és celles, sense punt volat, perquè la grafia conté el dígraf ll. Un text sobre la cara o una expressió facial sol donar pistes suficients, però cal comprovar què s’hi anomena: el mateix relat pot parlar dels ulls d’un genet que s’asseu en una sella.

La cel·la és una cambra o un compartiment

Cel·la s’utilitza per a una cambra petita, especialment d’un convent o d’una presó. En altres àmbits també pot designar determinats compartiments o unitats, però no és sinònim automàtic de qualsevol habitació. La paraula s’escriu amb ela geminada: l·l. El plural és cel·les. Una cel·la de presó pot tenir porta, reixa, llit i un número; una cel·la monàstica és l’espai individual que ocupa un membre d’una comunitat religiosa. Aquests complements delimiten el sentit. La guia no obliga a memoritzar una pronúncia única, perquè les realitzacions de la ela geminada poden variar segons el parlar.

La sella és el seient de la cavalcadura

Sella designa el seient que s’adapta a l’esquena d’un cavall, un mul o una altra cavalcadura perquè el genet hi segui. Ensellar és posar-hi la sella; el plural del nom és selles. Aquesta família ajuda a recordar la s inicial. El dígraf ll de cella i sella i la ela geminada de cel·la no són grafies alternatives. Tampoc no s’ha de fer servir la semblança sonora com a prova que dues paraules signifiquen el mateix. Els exercicis expliciten si el referent és pèl damunt de l’ull, una cambra d’un edifici concret o un seient de muntar. La distinció s’ha de fer pel significat i conservar tant la lletra inicial com el punt volat quan correspon.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Va aixecar una cella en sentir la sorpresa.

    Es descriu la franja de pèls damunt de l’ull.

  2. El pres va tornar a la cel·la després de la visita.

    Cel·la designa la cambra d’una presó.

  3. El genet va ajustar la sella abans de muntar.

    Sella és el seient col·locat damunt la cavalcadura.

  4. Cada monjo disposava d’una cel·la al convent.

    El mot també s’aplica a una cambra monàstica.

  5. El retrat mostra unes celles espesses.

    El plural anatòmic conserva ll sense punt volat.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. cella. La localització damunt de l’ull i la referència als pèls identifiquen una cella del rostre.
  2. cel·la. La cambra ocupada per un reclús en una presó és una cel·la, amb ela geminada.
  3. sella. El seient que s’adapta al cavall perquè hi segui el genet és una sella.
  4. celles. Es descriuen les dues celles del rostre; el plural celles s’escriu sense punt volat.
  5. cel·les. Les cambres individuals d’un convent són cel·les, i el numeral sis exigeix el plural.
  6. selles. Els seients destinats a muntar cavalcadures s’anomenen selles; tres determina la forma plural.
  7. cel·la. La petita cambra monàstica és una cel·la; el context no parla del rostre ni d’un seient.
  8. cella. Aixecar la franja de pèls damunt d’un ull és aixecar una cella, sense ela geminada.
  9. sella. L’objecte és el seient de la cavalcadura, que pot ser una mula i s’anomena sella.
  10. cel·les. Els espais de reclusió de la presó són cel·les; el determinant les demana el plural.
  11. celles. La situació damunt del nas i l’espessor dels pèls identifiquen celles, el nom anatòmic plural.
  12. sella. L’objecte de cuir que es posa sobre el cavall per seure-hi és la sella de muntar.
  13. cel·la. La porta amb reixa i el llit delimiten la cambra d’un pres, anomenada cel·la.
  14. celles. Es pentinen les franges de pèls del rostre, que en plural s’escriuen celles sense punt volat.
  15. selles. El material per seure damunt dels cavalls són selles; dues exigeix el nom en plural.

Una precaució abans de corregir

Cel·la també té sentits de compartiment en altres àmbits. Aquesta guia practica cambres de presó o convent; no substitueix automàticament cada habitació per cel·la ni cada seient per sella.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa