Vila o vil·la
Vila designa una població; vil·la pot ser una casa d’estiueig, una gran casa rural o una casa de camp romana. El mercat és a la vila; el mosaic pot formar part d’una vil·la romana.
Com distingir les formes
La vila és una població
Vila és un nom femení que designa una població. En contextos actuals hi podem situar habitants, carrers, una plaça i un govern municipal. La casa de la vila és l’edifici de l’ajuntament, una expressió que conserva vila sense punt volat. La dimensió i la història del lloc poden ajudar a entendre el sentit específic de vila davant altres noms de població, però no cal decidir quants habitants té per distingir-la d’una casa particular. Quan el referent és el nucli on viu una comunitat i no una residència individual, el context orienta cap a vila.
La vil·la és una casa en diversos contextos
Vil·la designa una casa d’estiueig i també una gran casa rural vinculada a un domini amb explotació agrícola i ramadera. En arqueologia, una vil·la romana és una casa de camp de l’època romana, que pot incloure zones residencials i espais de producció. No s’ha de reduir el mot a una casa moderna luxosa, perquè també és adequat en aquests altres contextos. Tampoc no significa simplement magatzem: una vil·la pot tenir magatzems, igual que pot tenir estances o patis, però una dependència no és el conjunt de la casa i l’explotació. Els exercicis especifiquen el tipus de referent.
La grafia s’ajusta al sentit que expressa el text
Els dos mots són correctes, però no són variants que puguem intercanviar sempre. El plural de vila és viles; el de vil·la és vil·les. La ela geminada s’escriu amb dues eles separades per un punt volat, sense espais. La pronúncia pot variar segons el parlar i no sempre permet recuperar la grafia només d’oïda. Els topònims i els noms propis tenen una forma establerta que no s’ha de reconstruir mecànicament a partir d’aquesta explicació. La pràctica es limita als noms comuns i delimita si es parla d’una població o d’una casa. Així evita corregir una forma vàlida només perquè apareix en un text històric o en una descripció de vacances.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Els habitants de la vila es van reunir a la plaça.
Vila és el nucli de població on viuen els habitants.
Llogaran una vil·la amb jardí per passar-hi l’estiu.
Vil·la designa una casa d’estiueig.
Han excavat una vil·la romana amb mosaics i dependències agrícoles.
Es tracta d’una casa de camp romana amb la seva explotació.
El ple es reuneix a la casa de la vila.
Casa de la vila és la denominació de l’edifici de l’ajuntament.
L’itinerari passa per tres viles i visita dues vil·les romanes.
Els plurals mantenen la diferència entre poblacions i cases.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- vila. El context descriu una comunitat amb alcaldessa i plaça municipal, és a dir, una població.
- vil·la. La frase defineix una casa d’estiueig individual, sentit de vil·la amb ela geminada.
- vil·la. Es tracta d’una casa de camp romana, no d’un nucli de població; cal escriure vil·la.
- vila. Casa de la vila és l’expressió que designa l’edifici de l’ajuntament i conserva vila sense punt volat.
- viles. Els referents són poblacions i el numeral tres exigeix el plural viles, sense ela geminada.
- vil·les. Les estances residencials romanes identifiquen cases de camp; dues exigeix el plural vil·les.
- vil·la. La definició de gran casa rural amb explotació correspon a un dels sentits de vil·la.
- vila. El creixement de carrers i habitants descriu un nucli de població, i selecciona vila.
- vil·les. S’explicita que són cases d’estiueig particulars; el plural adequat de vil·la és vil·les.
- vila. La frase identifica directament una població amb veïns i mercat, que s’anomena vila en les opcions.
- vil·la. Residència i dependències agrícoles formen el conjunt d’una casa rural romana, és a dir, una vil·la.
- viles. Les poblacions veïnes comparteixen un servei municipal; el determinant les requereix viles en plural.
- vil·la. El referent està delimitat com una casa d’estiueig individual, de manera que correspon vil·la.
- vila. El cens compta els habitants d’un nucli de població, que és el sentit de vila.
- vil·les. Les cases i explotacions rurals romanes s’anomenen vil·les; quatre fixa el nombre plural.
Una precaució abans de corregir
Vila i vil·la són mots normatius amb sentits diferents. Vil·la no és un sinònim general de magatzem, i no s’han d’alterar topònims o noms propis aplicant aquesta parella mecànicament.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa