Conjugació de mirar
«mirar» és un verb de la primera conjugació. En el paradigma central, el present és miro, mires, mira, mirem, mireu, miren.
Com distingir les formes
Present d’indicatiu
El verb «mirar» pot significar dirigir la vista cap a alguna cosa. El present d’indicatiu presenta aquesta sèrie en català central: jo miro, tu mires, ell o ella mira, nosaltres mirem, vosaltres mireu, ells o elles miren. Les persones es reconeixen per la terminació; en una frase, el context també ajuda a identificar qui fa l’acció. En els exercicis es demana només la forma verbal, sense el pronom subjecte.
Imperfet d’indicatiu
L’imperfet pot presentar una acció habitual o en curs en el passat. La sèrie és: jo mirava, tu miraves, ell o ella mirava, nosaltres miràvem, vosaltres miràveu, ells o elles miraven. Observa la v de totes les formes i l’accent greu de les persones nosaltres i vosaltres. Les formes de jo i ell o ella coincideixen; el subjecte o el context en determinen la persona.
Futur i formes no personals
El futur d’indicatiu és jo miraré, tu miraràs, ell o ella mirarà, nosaltres mirarem, vosaltres mirareu, ells o elles miraran. Es forma sobre l’infinitiu complet; les tres persones del singular porten accent. El participi és «mirat» i el gerundi és «mirant». El participi intervé en temps compostos com «he mirat»; el gerundi pot aparèixer amb estar per presentar una acció en curs.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Jo miro.
Primera persona del singular del present.
Nosaltres mirem.
Primera persona del plural del present.
Abans jo mirava.
Imperfet d’indicatiu: una situació passada.
Vosaltres miràveu.
Imperfet plural amb accent greu.
Demà ella mirarà.
Futur de tercera persona del singular.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- miro. La forma corresponent a jo és «miro».
- mires. La forma corresponent a tu és «mires».
- mira. La forma corresponent a ell o ella és «mira».
- mirem. La forma corresponent a nosaltres és «mirem».
- mireu. La forma corresponent a vosaltres és «mireu».
- miren. La forma corresponent a ells o elles és «miren».
- mirava. La forma corresponent a jo és «mirava».
- miraves. La forma corresponent a tu és «miraves».
- mirava. La forma corresponent a ell o ella és «mirava».
- miràvem. La forma corresponent a nosaltres és «miràvem».
- miràveu. La forma corresponent a vosaltres és «miràveu».
- miraven. La forma corresponent a ells o elles és «miraven».
- miraré. El futur conserva l’infinitiu i aquí dona «miraré».
- miraràs. El futur conserva l’infinitiu i aquí dona «miraràs».
- mirarà. El futur conserva l’infinitiu i aquí dona «mirarà».
Una precaució abans de corregir
Aquesta guia practica la sèrie central. Altres varietats del català tenen formes pròpies normatives; la resposta automàtica demana la sèrie indicada a cada enunciat.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa