Conjugació de ser
En el paradigma central escrivim soc, ets, és, som, sou, són; el subjuntiu és sigui i fos. El futur fa seré i el condicional de la sèrie en -ia, seria.
Com distingir les formes
Un present amb formes pròpies
Ser, que també té l’infinitiu ésser, no es construeix afegint terminacions regulars a una mateixa arrel. El present central és soc, ets, és, som, sou, són. La grafia actual de soc no porta accent diacrític; és i són sí que en porten. Aprendre la sèrie sencera evita escriure una forma castellana o confondre la segona persona ets amb la tercera és. El subjecte determina quina d’aquestes peces necessites.
Distingir era, fou i ha estat
L’imperfet fa era, eres, era, érem, éreu, eren, amb accent greu a les dues primeres persones del plural. El passat simple presenta fui, fores, fou, fórem, fóreu, foren; no s’ha de reconstruir a partir de soc. En els temps compostos d’aquesta guia seleccionem estat: he estat, havíem estat. El participi sigut també és normatiu i no s’ha de tractar com una falta; aquí l’enunciat fixa estat per obtenir una resposta determinada.
El subjuntiu no copia l’indicatiu
Després d’un desig com espero que, el present central fa sigui, siguis, sigui, siguem, sigueu, siguin. En una condició hipotètica o irreal, sovint referida al present o al futur, la sèrie treballada és fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu, fossin. Fóssim porta accent i dues esses, mentre que fórem pertany al passat simple d’indicatiu. La coincidència parcial de les arrels no permet intercanviar els modes. Sigues és la segona persona singular de l’imperatiu afirmatiu, sense el pronom afegit.
Futur, condicional i selecció de sèrie
El futur es forma amb ser-: seré, seràs, serà, serem, sereu, seran. En el condicional es treballa la sèrie seria, series, seria, seríem, seríeu, serien. També existeix la sèrie fora, fores, fora, fórem, fóreu, foren, que no queda exclosa de la norma pel fet que no sigui la resposta triada. Cal llegir la indicació de sèrie de cada pregunta. Aquesta pàgina practica formes de ser; per decidir entre ser i estar cal considerar el significat de tota l’oració.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Jo soc el responsable del taller.
Soc s’escriu sense accent en l’ortografia vigent.
Vosaltres éreu els primers de la llista.
Imperfet d’indicatiu amb è.
Espero que siguem puntuals.
Present de subjuntiu, primera persona plural.
Si fossis aquí, començaria la reunió.
Imperfet de subjuntiu, segona persona singular.
Hem estat els encarregats de les claus.
Perfet amb el participi estat.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- soc. El present té una forma pròpia, soc; la grafia vigent no hi posa accent.
- ets. La persona tu demana ets, diferent de la tercera persona és.
- són. El subjecte plural exigeix són, que conserva l’accent diacrític.
- érem. La sèrie era té la primera persona plural érem, amb accent greu.
- éreu. La segona persona plural és éreu; l’accent marca la vocal tònica.
- fou. El passat simple de ser té l’arrel fo- en aquesta persona: fou.
- seré. El futur central conserva la base ser- i afegeix -é.
- seríem. La sèrie en -ia dona seríem; no es demana la variant fórem.
- sigui. El desig introdueix subjuntiu i la primera persona central fa sigui.
- sigueu. El present de subjuntiu segueix la base sigu-: sigueu.
- fossis. L’imperfet de subjuntiu és fossis, amb dues esses i sense accent.
- fóssim. La forma plural de la sèrie fos és fóssim, amb accent i ss.
- sigues. L’ordre afirmativa adreçada a tu és sigues, no siguis.
- hem estat. El perfet es construeix amb hem i el participi seleccionat estat.
- haguessin estat. Haguessin és l’auxiliar en imperfet de subjuntiu i estat el participi.
Una precaució abans de corregir
Les variants ésser, sigut i el condicional fora són normatives. Els exercicis seleccionen expressament les sèries indicades i no jutgen totes les variants del català.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa