Les consecutives amb tan i tant
Tan o tant poden expressar un grau o una quantitat que desemboca en una conseqüència introduïda per que: «És tan alt que toca el sostre», «Té tanta feina que no descansa».
Com distingir les formes
Un grau que explica un resultat
Les consecutives ponderatives relacionen una intensitat o quantitat amb el resultat que en deriva. A «És tan alt que toca el sostre», tan intensifica alt i la subordinada explica una conseqüència d’aquesta alçada. No es compara l’alçada amb la d’una altra persona, com passaria a «És tan alt com el pare». Que introdueix aquí el resultat, mentre que com introdueix el segon terme d’una comparació d’igualtat. La interpretació de tota la frase és necessària: trobar tan al començament no permet decidir encara quin dels dos nexes cal escriure ni quin tipus de relació s’està construint.
Tan davant d’adjectius i adverbis
Davant d’un adjectiu o d’un adverbi de grau, la forma habitual és tan: tan alt, tan difícil, tan de pressa. No s’hi afegeix una te encara que la paraula següent comenci per vocal o que el subjecte sigui plural. Si quantifiquem directament un nom, fem servir tant amb la flexió adequada: tant soroll, tanta feina, tants llibres, tantes visites. Quan tant modifica el verb, es manté invariable: «Treballa tant que no descansa». Per triar la forma cal identificar què es quantifica, i no només mirar el nombre del subjecte. A «Les noies treballen tant», el plural de noies no converteix l’adverbi en tantes.
Ordre, negació i puntuació
En les construccions integrades que practiquem, la conseqüència segueix el grup intensificat i no se separa amb una coma arbitrària: «Hi havia tanta boira que no vèiem el pont». La negació pot formar part del resultat sense alterar el valor consecutiu: no vèiem és allò que passa a causa de la intensitat de la boira. Una formulació deslligada com «Hi havia boira; per tant, vam tornar» també expressa conseqüència, però respon a una altra estructura. Les activitats fixen si es busca comparació o resultat i conserven els verbs donats. Així la resposta depèn del nexe i de la quantificació, sense exigir una conjugació lliure que podria tenir variants igualment normatives.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
És tan alt que toca el sostre.
Tan intensifica l’adjectiu i que introdueix el resultat.
Té tanta feina que no descansa.
Tanta concorda amb el nom femení singular feina.
Hi ha tants llibres que falta espai.
Tants concorda amb llibres.
Parla tan de pressa que costa seguir-lo.
Tan modifica una expressió adverbial.
Treballa tant que no té temps lliure.
Tant quantifica el verb i és invariable.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- tan. Davant de l’adjectiu alt s’empra tan.
- tanta. El quantificador acompanya el nom femení singular feina.
- tants. El quantificador concorda amb el nom masculí plural llibres.
- tan. Tan intensifica l’expressió adverbial de pressa.
- tant. Tant quantifica directament el verb treballa.
- tantes. Visites és un nom femení plural i el quantificador hi concorda.
- que. Que introdueix la conseqüència del grau d’alçada.
- com. Com introdueix el terme amb què comparem l’alçada.
- conseqüència. La impossibilitat de veure el pont resulta de la intensitat de la boira.
- no. Tant modifica el verb com a adverbi i es manté invariable.
- tant. Soroll és el nom quantificat; no és un adjectiu ni un adverbi.
- tan. Tan modifica l’adjectiu difícil i no concorda amb prova.
- és tan alt que toca el sostre. La subordinada consecutiva integrada va unida al grup tan alt.
- comparativa. S’equipara l’alçada de dues persones; no es presenta cap resultat.
- tanta. Paciència és un nom femení singular, encara que designi una qualitat abundant.
Una precaució abans de corregir
La guia distingeix consecutives ponderatives i comparatives. La puntuació practicada correspon a construccions integrades i no és una regla per a qualsevol ús discursiu de que.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa