De manera que
De manera que pot presentar una conseqüència: «No tenim temps, de manera que marxem». També pot descriure una manera d’actuar orientada a un objectiu: «Escriu de manera que s’entengui».
Com distingir les formes
Un resultat que segueix el primer fet
Quan de manera que funciona com a nexe il·latiu, introdueix el resultat o efecte de la situació anterior: «El tren s’ha avariat, de manera que arribarem tard». Primer s’exposa el fet que explica la situació i després la conseqüència. En aquesta lectura, no podem traslladar mecànicament el segon membre al començament com si fos una causa anteposada amb com que. La locució ja conté que i no s’hi afegeix de abans de la subordinada. El resultat pot situar-se en present, passat o futur segons el context, perquè indicar conseqüència no obliga que tots dos fets siguin del mateix moment temporal.
Una manera triada per assolir un objectiu
A «Escriu de manera que tothom ho entengui», la construcció especifica una manera d’escriure encaminada a aconseguir comprensió. Entengui apareix en subjuntiu perquè la comprensió és l’objectiu projectat i no un fet que la frase presenti com a ja comprovat. En canvi, «Ho va escriure de manera que tothom ho va entendre» pot afirmar un resultat efectiu. La diferència no es resol mirant només els mots de manera que: cal establir si es descriu allò que ha passat o allò que es pretén que passi. Les activitats aporten expressament aquesta lectura i ofereixen formes verbals entre les quals cal triar.
Puntuació i límits de la substitució
En l’ús il·latiu, la segona oració es presenta com un segment consecutiu i se separa habitualment amb coma: «Ja és tard, de manera que plegarem». En una construcció modal integrada de propòsit, com «Organitza-ho de manera que tothom hi pugui participar», no s’introdueix una coma arbitrària entre el verb i la manera d’organitzar. Això no significa que la puntuació permeti decidir tota sola el sentit de qualsevol frase ambigua. Tampoc no es pot convertir indicatiu en subjuntiu sense comprovar si el canvi transforma un resultat afirmat en un objectiu. La revisió ha de preservar la relació lògica, el temps verbal i la informació que qui escriu vol donar per efectiva.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
El tren s’ha avariat, de manera que arribarem tard.
La segona oració presenta una conseqüència futura.
Ja és tard, de manera que plegarem.
El primer fet justifica el resultat.
Escriu de manera que tothom ho entengui.
Es descriu una manera d’actuar orientada a un objectiu.
Ho va escriure de manera que tothom ho va entendre.
Es presenta un resultat efectiu en passat.
Organitza-ho de manera que tothom hi pugui participar.
La participació és l’objectiu projectat.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- que. La locució conjuntiva és de manera que, sense una segona preposició de.
- conseqüència. L’avaria explica el retard, que apareix en el segon membre.
- entengui. La comprensió es projecta com a objectiu i s’expressa en subjuntiu.
- van entendre. La frase afirma una comprensió que es va produir en passat.
- pugui. La participació és una finalitat desitjada i la forma seleccionada és subjuntiu.
- no tenim temps, de manera que marxem. La coma delimita el segment que expressa la conseqüència.
- escriu de manera que tothom ho entengui. La manera d’escriure queda integrada al predicat en la lectura anunciada.
- sí. La conseqüència pot ser futura encara que el primer fet sigui present.
- no. L’ús il·latiu amb un resultat afirmat pot portar indicatiu, com arribarem.
- no. La lectura modal de propòsit pot portar subjuntiu, com ho entengui.
- de manera que. El segon membre és la conseqüència de la falta de places.
- ja que. Ara el segon membre dona la causa, no el resultat.
- no. L’ordre s’adreça a tu i la subordinada pot tenir un altre subjecte, els infants.
- no. És la conjunció que, no el pronom interrogatiu què.
- podem. El parlant afirma la impossibilitat actual com a resultat i selecciona indicatiu.
Una precaució abans de corregir
Cal fixar la lectura abans de triar mode i puntuació. Una conseqüència afirmada i una manera orientada a un objectiu no són intercanviables sense canvi de sentit.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
- IEC · GEIEC: oracions il·latives
- IEC · GIEC: construccions consecutives
- IEC · GIEC: construccions finals
- IEC · Llibre d’estil de les PAU, § 6.88: de manera que i finalitat
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa