ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Fins i fins que

Fins que introdueix una oració que marca el límit temporal: esperaré fins que arribis. Davant d’altres complements, la forma pot ser fins o fins a segons l’estructura: fins demà, fins a les sis.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Identifica el límit i la forma del complement

Fins situa un terme final, espacial o temporal, però la seva forma completa depèn del complement que segueix. En «Fins aquí arriba el camí», aquí és un adverbi locatiu. En «Treballarem fins a les sis», el grup les sis designa una hora introduïda habitualment amb a. En canvi, «Esperarem fins que tornis» té una oració que expressa l’esdeveniment que posa fi a l’espera. No cal introduir una a entre fins i que. Aprendre només que fins equival a un límit és insuficient per construir la frase: també s’ha de distingir un adverbi, un grup nominal, un infinitiu i una subordinada finita.

Construeix la subordinada temporal amb que

La seqüència fins que introdueix un verb conjugat: va arribar, s’acabi, tornem. La tria del temps i del mode verbal depèn de la referència temporal i de com es presenta l’esdeveniment. Un fet passat realitzat pot aparèixer en indicatiu: «Vam esperar fins que va arribar». Un límit futur pendent pot aparèixer en present de subjuntiu: «Esperarem fins que arribi». Els exercicis de conjugació indiquen la forma temporal demanada i les alternatives. Així no cal convertir aquesta guia en una prohibició general sobre tots els temps de futur en temporals. Davant d’un infinitiu, la construcció és diferent: «Van caminar fins a arribar al pont».

Llegeix no i les variants en el seu context

En algunes temporals amb fins que es pot trobar un no expletiu, que no nega l’esdeveniment que fa de límit: «No marxarem fins que no arribin». La frase continua situant la marxa després de l’arribada. Això no significa que qualsevol no es pugui ometre sense analitzar la negació de l’oració sencera. Tampoc no s’ha de generalitzar una única regla de fins a davant de qualsevol expressió temporal: hi ha variació i contextos d’opcionalitat, especialment amb certes dates i demostratius. La pràctica escull casos delimitats, com fins aquí, fins a les sis i fins que, i fixa el fragment que cal escriure. Les transformacions conserven el sentit i els mots indicats.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Ens quedarem fins demà.

    Demà funciona com a adverbi temporal.

  2. La sessió durarà fins a les sis.

    El límit és un grup horari amb a.

  3. Esperarem fins que arribi la directora.

    Que introdueix una oració conjugada.

  4. Van caminar fins a arribar al pont.

    Davant l’infinitiu es manté a.

  5. No marxarem fins que no arribin.

    El segon no pot ser expletiu: el límit és l’arribada.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. fins que. Tornis és un verb conjugat: cal introduir tota l’oració.
  2. fins. Aquí és un adverbi i no una oració.
  3. fins a. Les vuit és un grup nominal horari.
  4. fins que. Va parar és un predicat conjugat.
  5. fins a. Arribar és infinitiu; no forma una oració finita amb que.
  6. que. La locució temporal directa és fins que.
  7. límit final. L’arribada posa terme a l’espera.
  8. arribi. La consigna demana explícitament el present de subjuntiu.
  9. va arribar. La frase presenta el límit com un fet passat realitzat.
  10. reforça el límit. Amb aquesta lectura no exclou que arribin; l’arribada continua sent el límit.
  11. fins. Demà no encapçala una subordinada conjugada.
  12. fins que. Pari és una forma personal de verb i necessita la locució amb que.
  13. infinitiu. Arribar és la forma no personal de diccionari.
  14. fins que. La consigna situa l’arribada com el límit de la impossibilitat d’obrir-lo.
  15. al. A es contrau amb l’article de el migdia.

Una precaució abans de corregir

La presència de a té contextos variables. El no expletiu de fins que no no s’ha de confondre amb totes les negacions possibles. Les consignes delimiten els casos.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa