Dormir, adormir i adormir-se
Dormir expressa l’estat de son; adormir-se, començar a dormir; adormir, fer dormir algú. La durada, l’inici i la causació són tres lectures diferents.
Com distingir les formes
Estat i començament no són el mateix
Dormir presenta l’estat de son: «La nena dorm vuit hores». Adormir-se presenta l’entrada en aquest estat: «La nena s’adorm a les nou». Les dues frases poden parlar de la mateixa nit i continuar expressant aspectes diferents. Una pregunta per la durada, com quantes hores, afavoreix dormir; una pregunta per l’inici, com a quina hora comença el son, afavoreix adormir-se. No cal suposar que adormir-se signifiqui sempre dormir poc o dormir de manera involuntària. El contrast bàsic és entre l’estat i el moment d’entrar-hi. Les activitats expliciten aquesta lectura quan el context podria permetre més d’una interpretació.
Qui dorm i qui fa dormir
Adormir sense el pronom reflexiu és transitiu quan vol dir fer dormir algú: «La cançó adorm el nadó». El nadó és complement directe; la cançó és l’element que afavoreix el son. A «El nadó s’adorm», el subjecte mateix entra en l’estat de son i el pronom forma part del verb pronominal. Dormir, en el sentit ordinari treballat, no es converteix en aquest verb d’inici afegint-hi em o es. Per tant, per expressar començar a dormir, escrivim m’adormo i no em dormo. L’elecció implica tant el verb com la presència i la forma del pronom corresponent al subjecte.
Persones verbals i posició del pronom
El pronom d’adormir-se varia amb la persona: m’adormo, t’adorms, s’adorm, ens adormim, us adormiu, s’adormen. Davant d’una forma que comença per vocal, em, et i es s’apostrofen. Amb infinitiu, el pronom va darrere quan es demana aquesta posició: adormir-me, adormir-te, adormir-se. En una perífrasi pot haver-hi més d’una col·locació normativa, de manera que la consigna fixa on s’ha d’escriure. La guia tracta el son literal i no generalitza a tots els usos figurats, com adormir una extremitat. Per respondre, decideix primer si hi ha durada, inici o causació, i després ajusta la forma a la persona i al temps indicats.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
La nena dorm vuit hores.
Dormir expressa l’estat durant un interval.
La nena s’adorm a les nou.
Adormir-se expressa l’inici del son.
La cançó adorm el nadó.
Adormir és causatiu i transitiu.
M’adormo al sofà.
Primera persona amb pronom apostrofat.
Vull adormir-me aviat.
El pronom s’uneix a l’infinitiu amb guionet.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- dorm. La consigna presenta durada de l’estat de son.
- s’adorm. S’ha fixat l’inici del son.
- adorm. Adormir és transitiu amb valor causatiu.
- m’adormo. El pronom em s’apostrofa davant adormo.
- ens adormim. La primera persona plural porta ens.
- m’adormo al sofà. La forma d’inici és m’adormo.
- complement directe. Els infants reben l’efecte causat per la música.
- subjecte. Són els infants qui entren en el son.
- adormir-me. La forma enclítica de primera persona és me.
- dormim. Dormim presenta l’estat durant un interval.
- dormo. El verb no pronominal dona jo dormo.
- us adormiu. La segona persona plural exigeix us i adormiu.
- no. Expressa l’entrada en el son, no una durada fixa.
- ells s’adormen. La persona canvia el subjecte, el pronom i la forma verbal.
- adormir. És el verb que significa fer dormir algú.
Una precaució abans de corregir
La pràctica tracta el son literal i fixa posició dels pronoms. Durada i inici es precisen per evitar frases amb dues lectures possibles. Les conjugacions obertes d’aquesta pràctica seleccionen el paradigma central d’indicatiu; altres formes territorials normatives no són errors generals.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa