Essa sonora amb s o z
La essa sonora s’escriu generalment s entre vocals i z a començament de mot o després de consonant. Hi ha excepcions lèxiques: ozó i trapezi duen z; enfonsar conserva s.
Com distingir les formes
Identifica el so i la posició
La essa sonora és el so de rosa: en els parlars que distingeixen les dues esses, hi ha vibració de les cordes vocals. La seva escriptura habitual no és ss, sinó s o z. Per decidir entre aquestes dues grafies, observa primer les lletres que envolten el buit. A casa, la consonant és entre dues vocals; a zona és inicial; a pinzell segueix una consonant. Aquestes tres posicions permeten ordenar els casos abans de memoritzar excepcions.
Entre vocals, normalment s
Escrivim s intervocàlica en mots com camisa, música, visita i tresor. La família ajuda a consolidar aquesta grafia: de casa obtenim caseta i casolà; de rosa, roser. No canviïs la s per z perquè el so sigui sonor: la posició ja explica per què la s té aquest valor. Tampoc no dedueixis que qualsevol s situada entre vocals hagi de sonar igual, perquè alguns mots prefixats conserven una essa sorda. Aquí practiquem específicament la representació de la sonora.
La z inicial i després de consonant
A inici de mot trobem z en zero, zona i zebra. Després de consonant apareix en alzina, colze, dotze, onze i pinzell. És útil agrupar els numerals onze, dotze, tretze, catorze, quinze i setze, que comparteixen aquesta grafia, encara que no tots presentin exactament la mateixa realització fonètica en tots els parlars. La posició orienta, però no elimina la història de cada paraula: els derivats de fons, dins i els mots amb trans- poden conservar la s, com enfonsar, endinsar o trànsit.
Excepcions que cal reconèixer
Alguns cultismes i manlleus duen z entre vocals: ozó, trapezi, topazi, amazona i bizantí. Cal aprendre’n la grafia com una característica del mot, perquè la regla general de la s intervocàlica no els resol. Una comprovació útil consisteix a explicar la decisió en dos passos: primer la posició, després la possible excepció o família. Si el teu parlar no diferencia les esses sonores de les sordes, aquesta estratègia escrita és especialment pràctica: no converteix una característica de pronunciació territorial en una falta ortogràfica.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
La camisa és de lli.
La s intervocàlica representa la sonora.
Han plantat una alzina.
Alzina duu z després de consonant.
El trapezi té dos costats paral·lels.
Trapezi conserva z entre vocals.
No volem enfonsar la barca.
El derivat de fons manté s.
La zona està senyalitzada.
La sonora inicial s’escriu z.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- camisa. La s és intervocàlica.
- alzina. Després de l hi ha z.
- ozó. És un mot amb z intervocàlica.
- tresor. La sonora entre vocals s’escriu s.
- colze. La z segueix una consonant.
- zona. La sonora inicial s’escriu z.
- enfonsar. La família de fons conserva s.
- trapezi. Trapezi duu z entre vocals.
- visita. La s intervocàlica és sonora.
- pinzell. La z apareix després de n.
- caseta. La família de casa conserva s.
- dotze. Aquest numeral s’escriu amb z.
- amazona. Amazona és una excepció amb z intervocàlica.
- endinsar. La família de dins manté s.
- zero. La consonant inicial s’escriu z.
Una precaució abans de corregir
La pronunciació varia territorialment. Els exercicis demanen la grafia del mot complet, sense jutjar el teu accent; s’hi treballa s/z, i no el contrast s/ss de la essa sorda.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa