ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

X i ix

Per al so de caixa, escrivim habitualment ix després de a, e, o o u vocàliques, i x a inici de mot, després de consonant, després de i o darrere una u semivocàlica: rauxa.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Comença pel so que vols escriure

La x no sempre representa el mateix so. A caixa correspon a una consonant palatal; a taxi representa una combinació de sons diferent. Per tant, la regla de x i ix d’aquesta guia s’aplica al so palatal de caixa, peix o panxa, i no autoritza a afegir una i a qualsevol mot que contingui x. La pronunciació concreta també varia entre parlars: alguns fan sentir la i de ix i d’altres no. La grafia compartida continua sent la mateixa.

Ix darrere de vocal

Després de a, e, o i u vocàliques, aquesta consonant s’escriu habitualment amb ix: caixa, reixa, coix i fluix. Quan formes altres paraules de la mateixa família, el grup es conserva: caixa, caixeta; peix, peixera; dibuix, dibuixar. Això permet aprendre una base i reconèixer-ne els derivats. Mira sempre el mot sencer: la i escrita no és un afegit decoratiu, encara que en la teva pronunciació habitual no la sentis com un segment separat.

X inicial, després de consonant i després de i

A començament de paraula escrivim x: xarop, xocolata i xeringa. També x després de consonant, com a panxa, planxa i punxar, sense introduir-hi cap i. Després d’una i ja escrita tampoc no se’n duplica una altra: guix, guixaire i clixé tenen x precedida de i. Per resoldre un exercici, situa el buit i llegeix la lletra anterior; així evitaràs decidir només per la semblança visual amb altres mots que no comparteixen la mateixa estructura.

La u del diftong i la revisió final

A rauxa, la u forma amb la a un diftong decreixent: funciona com a semivocal, i darrere seu escrivim x. Aquest cas no contradiu la grafia de fluix, on la u és el nucli vocàlic de la síl·laba. La diferència demana mirar la combinació de vocals, no simplement l’última lletra. Quan acabis, comprova tres coses: que no has canviat el significat del mot, que has mantingut la família gràfica i que no has aplicat aquesta regla palatal a una x amb un altre valor, com la de fix.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. La caixa és buida.

    Després de a, el so palatal es representa amb ix.

  2. El peix neda prop de la roca.

    Peix s’escriu amb ix.

  3. Li fa mal la panxa.

    Després de n escrivim x.

  4. Tinc guix a les mans.

    La i ja precedeix la x.

  5. Va actuar amb una rauxa inesperada.

    La u pertany al diftong au i va seguida de x.

Exercicis amb autocorrecció

Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. caixa. Conserva el grup ix després de a.
  2. panxa. Darrere de consonant s’escriu x.
  3. peix. Darrere de e hi ha ix.
  4. xarop. A inici de mot s’escriu x.
  5. fluix. La u vocàlica va seguida de ix.
  6. guix. Després de i hi ha x.
  7. rauxa. La u del diftong au no demana ix.
  8. reixa. El grup ix segueix la e.
  9. planxa. Després de n s’escriu x.
  10. coix. Després de o hi ha ix.
  11. xocolata. La consonant és inicial: x.
  12. dibuixar. El derivat conserva ix de dibuix.
  13. punxar. Darrere de n hi ha x.
  14. caixeta. La família de caixa manté ix.
  15. xeringa. A inici de paraula s’escriu x.

Una precaució abans de corregir

Aquesta pauta es refereix a la x palatal. Taxi, examen i fix tenen altres valors de x i no es resolen afegint-hi ix. Les diferències de pronunciació territorial no canvien aquestes grafies.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa