Infringir o infligir
Infringir és transgredir una llei, una norma o un pacte; infligir és aplicar una pena a algú. Qui infringeix una norma pot rebre el càstig que una autoritat li infligeix.
Com distingir les formes
La norma o el pacte són allò que s’infringeix
Infringir s’aplica a l’acció de transgredir una norma, una disposició o un pacte. El complement directe indica la regla que no es respecta: es pot infringir un reglament de circulació o un acord sobre confidencialitat. No cal que la transgressió sigui descoberta o castigada perquè el verb sigui adequat. La família infracció i infractor ajuda a fixar-ne el significat, encara que els derivats no reprodueixin totes les lletres de l’infinitiu. Si una frase descriu una conducta contrària a una obligació establerta, cal mirar quina norma s’hi ha vulnerat i escriure infringir.
La pena és allò que s’infligeix
Infligir significa aplicar una pena a algú. En una construcció com infligir un càstig al responsable, el càstig és el complement directe i la persona que el rep queda introduïda per a. El subjecte que aplica la pena i la persona que l’ha de complir tenen funcions diferents. Una autoritat pot infligir una sanció per una norma que una altra persona ha infringit. Aquest ús no afirma, per ell mateix, que la pena sigui justa o proporcionada: això requereix altres dades. La guia practica el sentit de pena o càstig documentat per l’Optimot i evita estendre’l automàticament a qualsevol dany imaginable.
La semblança formal no elimina la diferència de funcions
Els infinitius infringir i infligir són molt semblants, però la primera forma conté el grup nfr i la segona conté nfl. No s’ha de crear una forma híbrida barrejant les lletres dels dos verbs. El complement és una pista útil: la norma que es vulnera orienta cap a infringir, mentre que el càstig que s’aplica orienta cap a infligir. Tanmateix, cal interpretar la frase sencera, perquè una mateixa situació pot contenir les dues accions. Els exercicis demanen només l’infinitiu, ja preparat dins una perífrasi o després d’una preposició, i així concentren la pràctica en el significat sense obligar a triar entre variants territorials de conjugació.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
No es pot infringir el pacte de confidencialitat.
El pacte és l’obligació que es transgredeix.
El tribunal pot infligir la pena que correspongui.
La pena és allò que s’aplica a una persona.
Van infringir diverses normes de circulació.
Les normes són les regles vulnerades.
L’autoritat va infligir un càstig als responsables.
Els responsables reben el càstig que s’aplica.
Infringir la norma no autoritza qualsevol pena que es vulgui infligir.
Una acció és la transgressió i l’altra és l’aplicació del càstig.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- infringir. El reglament és la norma que la conducta vulnera; es transgredeix, no s’aplica com una pena.
- infligir. El complement directe és un càstig que s’aplica a unes persones, que és el sentit d’infligir.
- infringir. Es descriu una vulneració del pacte que obligava a reservar les dades, i correspon infringir.
- infligir. La pena és allò que s’imposa al condemnat; el verb que expressa aplicar-la és infligir.
- infringir. Entrar-hi contravé unes normes; el complement directe assenyala les regles que es vulneren.
- infligir. La frase tracta de l’aplicació d’un càstig a una persona, no de la regla que s’ha vulnerat.
- infringir. L’ús sense permís trenca les condicions de l’acord, de manera que el verb és infringir.
- infligir. La pregunta es refereix a aplicar una pena al responsable; la pena no és una norma transgredida.
- infringir. La disposició fixa el límit i és vulnerada per la conducta, que s’expressa amb infringir.
- infligir. La sanció és el càstig que s’aplica; el verb pertinent per a aquesta acció és infligir.
- infringir. La falta de detecció no canvia que una llei sigui vulnerada, sentit propi d’infringir.
- infligir. Es compara la severitat de la pena que s’aplica; aquest complement selecciona infligir.
- infringir. La difusió contradiu el compromís assumit i el transgredeix, que és el sentit d’infringir.
- infligir. Allò que l’autoritat es disposa a aplicar és un càstig; per això s’escriu infligir.
- infringir. El conveni conté les obligacions que es vulneren; la frase no descriu cap pena aplicada.
Una precaució abans de corregir
La guia contrasta transgressió de normes i aplicació de penes. No atribueix automàticament al català tots els usos d’infligir que es puguin trobar en altres llengües.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa