ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Mitja o mitjana

Mitja és el femení de mig quan significa meitat, i també un nom de peça de vestir. Mitjana és el femení de mitjà i el nom habitual del valor calculat amb una mitjana aritmètica: «mitja hora», «alçada mitjana».

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

La meitat d’una unitat

Mitja és la forma femenina de mig quan un adjectiu indica que es tracta de la meitat d’una cosa. Mitja hora equival a trenta minuts, i mitja síndria és una de les dues meitats de la síndria. La concordança depèn del nom: mig pastís, mitja poma, mitges taronges. No s’ha de substituir mitja per mitjana quan la quantitat expressada és una meitat. El mot també pot ser un nom femení que designa una peça de vestir que cobreix el peu i la cama. Aquest segon sentit es reconeix per referències al teixit, al peu, a una carrera o al fet de posar-se la peça.

La posició intermèdia i la mitjana calculada

Mitjana és el femení de l’adjectiu mitjà. Pot indicar una situació intermèdia entre dos extrems, com una talla mitjana o una alçada mitjana. També és un nom femení que designa un valor calculat; en la mitjana aritmètica se sumen els valors i es divideix el resultat pel nombre de valors. La mitjana de sis i vuit és set. En aquests usos no és correcte dir la mitja de les notes com si fos una abreviació del nom. Mitjana no vol dir necessàriament que un objecte mesuri exactament la meitat que un altre: intermedi i meitat expressen relacions diferents.

Llegir què quantifica o qualifica la frase

La mateixa realitat pot aparèixer amb les dues formes si canvia allò que es diu. Mitja classe pot ser la meitat dels alumnes, mentre que una nota mitjana és un resultat agregat. Una hora i una talla no imposen mecànicament una paraula: la tria depèn del significat. Els exercicis expliciten quantitats, extrems o operacions numèriques per assegurar una resposta única. També inclouen les mitges com a peces de vestir, sense confondre aquest nom amb el femení de l’adjectiu. Quan es demana un plural cal escriure mitges o mitjanes segons el sentit. Els accents no intervenen en aquestes formes femenines, però sí que cal conservar la n de mitjana.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Tornaré d’aquí a mitja hora.

    Mitja hora és la meitat d’una hora.

  2. Ha triat una talla mitjana.

    La talla és intermèdia entre extrems.

  3. La mitjana de les notes és set.

    Es designa un valor calculat.

  4. S’ha posat una mitja de llana.

    Mitja és aquí un nom de peça de vestir.

  5. Hem comprat mitges síndries.

    Mitges expressa meitats i concorda en plural.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. mitja. La quantitat és una meitat i poma exigeix la forma femenina singular mitja.
  2. mitjana. La posició intermèdia entre dues talles selecciona mitjana.
  3. mitjana. Es demana el nom del resultat de sumar dos valors i dividir-los per dos.
  4. mitja. El teixit i la part del cos identifiquen el nom de la peça de vestir.
  5. mitja. Trenta minuts és la meitat d’una hora; la resposta es dona sense necessitat de majúscula.
  6. mitjana. La frase presenta un valor agregat calculat amb les alçades del grup.
  7. mitges. Cadascun dels quatre trossos és una meitat; taronges reclama mitges en plural.
  8. mitjanes. Es demanen diversos valors mitjans calculats i les exigeix el plural mitjanes.
  9. mitja. L’objecte que es canvia és una peça de vestir singular.
  10. mitjana. La classificació per mida intermèdia demana mitjana.
  11. mitja. La capacitat ocupada és una meitat del total, no una mida intermèdia.
  12. mitjanes. L’adjectiu indica una posició intermèdia i concorda amb talles en plural.
  13. mitges. Són dues peces de vestir, de manera que cal el plural mitges.
  14. mitjana. Mitjana qualifica una magnitud global calculada, no la meitat d’una velocitat.
  15. mitja. L’altra meitat confirma que només s’ha begut mitja tassa.

Una precaució abans de corregir

«Fer la mitjana» designa el càlcul; «mitja» no n’és una abreviació normativa. Mitja també pot ser una peça de vestir i no sempre expressa una meitat.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa