No obstant, no obstant això i això no obstant
La normativa actual admet no obstant com a connector sol. No obstant això i això no obstant són també normatius i habituals en registres formals; no s’ha d’imposar això com a requisit universal.
Com distingir les formes
Una concessió a l’expectativa
No obstant introdueix una informació que contrasta amb l’expectativa creada per l’anterior. A «Plovia; no obstant, vam sortir», la pluja faria preveure que ens quedaríem a casa, però la segona frase afirma la sortida. No es presenta una conseqüència normal de la pluja, sinó un fet que es manté malgrat aquella circumstància. El connector també es pot construir amb això abans o després: no obstant això i això no obstant. La normativa actual admet la variant sense això; corregir-la automàticament com si fos sempre incorrecta aplicaria una prohibició que ja no reflecteix el criteri vigent.
Preferència formal i puntuació
Les formes amb això són especialment habituals en registres formals i poden resultar més explícites perquè reprenen el contingut anterior. Una preferència d’estil no converteix en error gramatical la variant sense pronom. Quan el connector apareix al començament de l’oració, se separa habitualment amb coma: «No obstant això, continuarem». Si s’insereix com un incís al mig, es delimita amb dues comes: «La proposta, això no obstant, continua vigent». El punt o el punt i coma entre les dues oracions depèn de l’organització del text. Les activitats fixen el signe que cal afegir i no demanen resoldre una puntuació oberta amb diverses possibilitats igualment bones.
No obstant amb complement explícit
En registres formals, no obstant també pot introduir directament un grup nominal, una oració amb que o un infinitiu compost: «No obstant la pluja, vam sortir», «No obstant que plovia, vam sortir», «No obstant haver plogut, vam sortir». En aquests casos l’obstacle apareix expressat i no cal afegir-hi això per força. La guia no barreja la grafia del connector amb la del pronom demostratiu: això porta accent, però no i obstant no. Abans de revisar, cal distingir si es reprèn un obstacle ja esmentat o si se l’introdueix tot seguit. Una reescriptura amb una variant anunciada pot ser útil per practicar estil; no és una prova que l’altra variant normativa sigui incorrecta.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Plovia; no obstant, vam sortir.
La variant sense això és admesa actualment.
Plovia; no obstant això, vam sortir.
El demostratiu reprèn l’obstacle anterior.
Plovia; això no obstant, vam sortir.
El demostratiu també pot precedir no obstant.
No obstant la pluja, vam sortir.
La locució introdueix un obstacle nominal explícit.
La proposta, això no obstant, continua vigent.
El connector parentètic queda delimitat amb dues comes.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- admissible. No obstant es pot fer servir com a connector sense això.
- no. La variant sense pronom és admesa i també hi ha construccions amb complement explícit.
- contrasta amb una expectativa. La pluja faria esperar que no sortíssim, però la sortida es manté.
- això. El demostratiu això s’escriu amb accent greu.
- això no obstant. El demostratiu pot precedir el grup no obstant sense canviar el valor del connector.
- no obstant això, continuarem. El connector inicial es delimita amb una coma abans de la resta de l’oració.
- la proposta, això no obstant, continua vigent. Un connector parentètic medial necessita coma d’obertura i de tancament.
- obstacle. La pluja és la circumstància que no impedeix la sortida.
- que. La construcció pot introduir una oració amb que, sense de.
- infinitiu compost. Haver més participi forma un infinitiu compost que expressa l’obstacle anterior.
- no. Una preferència formal no elimina la variant admesa per la normativa actual.
- no obstant això. La dificultat faria esperar una altra resolució; el segon membre contrasta amb aquesta expectativa.
- per tant. El retard és conseqüència de l’avaria, no un fet que es mantingui malgrat l’avaria.
- plovia; no obstant això, vam sortir. Es practica la variant formal amb demostratiu sense condemnar la frase inicial.
- no. La pluja ja expressa directament l’obstacle; la locució pot introduir aquest complement nominal.
Una precaució abans de corregir
No s’aplica l’antiga prohibició de no obstant sense això. Quan s’exigeix una variant a l’exercici, és una pauta de reescriptura anunciada i no un judici d’incorrecció de les altres. El corrector de text lliure encara pot suggerir la forma amb això per un criteri anterior; els exercicis d’aquesta guia segueixen la normativa actual.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
- IEC · GIEC: construccions concessives amb no obstant
- Optimot · No obstant, no obstant això o això no obstant?
- EAPC · Optimot i la nova normativa: no obstant
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa