ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Passat simple

El passat simple expressa fets passats acabats amb una sola forma verbal: cantà, perdé, dormiren. Té el mateix valor temporal bàsic que el passat perifràstic, però la seva distribució varia segons el parlar, el registre i l’estil.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Narra un fet acabat amb una sola paraula

En un relat històric, L’expedició arribà al port situa l’arribada com un episodi complet. No descriu el procés des de dins ni una acció repetida de fons. El passat simple permet encadenar aquests episodis amb formes breus: arribà, descarregà, continuà. Això el fa freqüent en narracions escrites, però no el converteix en un temps exclusivament literari. Hi ha parlars on manté presència en la conversa quotidiana. La tria també depèn de la veu que es vol donar al relat.

Compara’l amb el passat perifràstic

Arribà i va arribar comparteixen el valor bàsic de passat acabat. No cal inventar una diferència de durada entre totes dues construccions. El passat perifràstic és més general en la llengua oral, mentre que el simple té una distribució territorial i estilística pròpia. Un text literari pot combinar-los amb una finalitat expressiva. En aquesta pràctica es demana la forma simple, encara que una frase amb el perifràstic fos també gramatical. L’objectiu és dominar aquesta conjugació, no condemnar l’altra opció disponible.

Conjuga i revisa els accents

Cantar segueix la sèrie cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu i cantaren. Perdre fa perdí, perderes, perdé, perdérem, perdéreu i perderen; dormir presenta dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu i dormiren. Observa que cantàrem i cantàreu porten accent, mentre que cantarem i cantareu són futurs. En els verbs de la tercera conjugació, la primera i la tercera persona singular poden coincidir. El subjecte i el context són els que permeten identificar qui va protagonitzar el fet narrat.

Atén les arrels irregulars

Fer, dir, tenir, venir i ser no es resolen afegint una terminació a qualsevol forma de present. Cal reconèixer feu, digué, tingué, vingué i fou. Per aprendre-les, vincula cada forma amb una acció concreta i compara les persones del mateix paradigma. Als exercicis s’indica la persona i, quan una forma té alternatives, també la grafia que es vol practicar. Una resposta perifràstica pot expressar correctament el mateix fet, però no satisfà una consigna que demana expressament passat simple.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. La capitana ordenà la retirada.

    Ordenà narra una acció acabada en tercera persona.

  2. Nosaltres visitàrem el taller.

    La primera persona plural porta accent.

  3. Els veïns perderen la connexió.

    Perderen és passat simple de perdre.

  4. La portaveu digué unes paraules.

    Dir presenta el radical digu-.

  5. Els participants dormiren al refugi.

    Dormiren segueix el model de la tercera conjugació.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. arribà. La tercera persona singular acaba en -à.
  2. visitàrem. Nosaltres acaba en -àrem, amb accent.
  3. perderes. La segona persona singular és perderes.
  4. dormiren. La tercera persona plural acaba en -iren.
  5. cantí. La primera persona singular és cantí.
  6. rebé. Rebre forma rebé en tercera persona singular.
  7. servíreu. Vosaltres acaba en -íreu.
  8. tingué. Tenir presenta tingu- en aquest temps.
  9. vinguérem. Venir forma vinguérem.
  10. diguéreu. Dir presenta digu- i -éreu.
  11. veieren. La sèrie vei- demanada dona veieren; veren també és normatiu.
  12. escrigueres. La sèrie escrigu- demanada dona escrigueres; escrivires també és normatiu.
  13. obrírem. La primera persona plural és obrírem.
  14. fou. S’ha fixat fou per distingir-la d’altres variants.
  15. feu. La forma actual del passat simple és feu.

Una precaució abans de corregir

La forma simple no és menys correcta que la perifràstica ni queda limitada a l’escriptura. Es practica la grafia actual feu i es fixa fou quan correspon.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa