Plusquamperfet d’indicatiu
El plusquamperfet d’indicatiu expressa un fet anterior a un altre moment passat. Es construeix amb havia, havies, havia, havíem, havíeu o havien i un participi: Quan vam arribar, ja havien tancat.
Com distingir les formes
Construeix una línia temporal amb dos punts
En explicar que la sala ja havia tancat quan hi vas arribar, distingim dos moments: primer el tancament i després l’arribada. El plusquamperfet assenyala el fet anterior respecte d’un punt de referència passat. No significa simplement un passat molt llunyà. Una cosa feta cinc minuts abans pot requerir aquest temps si és anterior al moment passat que estàs narrant. En canvi, una acció de fa tres segles pot explicar-se en passat perifràstic si la presentes directament. La pregunta útil és respecte de quin altre moment situes l’acció, no quants dies, mesos o anys la separen del present.
Canvia l’auxiliar, no inventis un participi nou
Aquest temps compost combina l’imperfet d’haver amb el participi del verb: havia preparat, havies llegit, havíem fet. La informació de persona i nombre apareix a l’auxiliar. Les formes havíem i havíeu porten accent; havia, havies i havien no en porten. Amb un subjecte femení plural, Les autores havien escrit el pròleg continua tenint escrit perquè el participi no concorda amb el subjecte d’aquesta construcció activa. Els exercicis donen el participi per concentrar l’atenció en l’arquitectura temporal i en l’auxiliar. Escriure només havia deixaria incomplet el fragment demanat quan el buit representa tot el temps compost.
Diferencia anterioritat i successió narrativa
Si escrius Va entrar i va obrir la finestra, presentes habitualment dues accions successives. Si escrius Va entrar: algú havia obert la finestra, la segona oració retrocedeix per explicar una situació anterior. Aquest canvi permet organitzar relats, informes d’incidències i declaracions reproduïdes en passat. La presència de ja o encara no reforça sovint la lectura, però no substitueix la relació entre els moments. El plusquamperfet d’indicatiu tampoc no és el de subjuntiu: havia arribat i hagués arribat pertanyen a construccions diferents. En aquesta pràctica la consigna fixa l’indicatiu i la frase ofereix un altre fet passat com a referència, sense demanar completar condicions hipotètiques ni resoldre tota la selecció modal.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Quan va començar la reunió, ja havíem llegit l’informe.
La lectura és anterior a l’inici de la reunió.
La tècnica havia revisat el motor abans de la sortida.
Havia revisat precedeix el moment passat de la sortida.
Havíeu fet la reserva quan us van trucar?
Havíeu identifica vosaltres i porta accent.
Els alumnes no havien rebut l’avís.
El plural del subjecte exigeix havien.
Va explicar que havia perdut la credencial.
La pèrdua precedeix l’explicació en passat.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- havíem llegit. Nosaltres exigeix havíem; la lectura és anterior.
- havia revisat. La tercera persona singular porta havia.
- havien rebut. Ells correspon a havien.
- havíeu fet. Havíeu és la forma de vosaltres i porta accent.
- havia perdut. Jo fa servir havia i el participi perdut.
- havies enviat. La segona persona singular és havies.
- havien obert. El plural exigeix havien; obert no concorda amb el subjecte.
- havia arribat. Havia arribat situa l’arribada abans de la pluja.
- havíem comprat. La primera persona plural porta havíem.
- havies acabat. Tu exigeix havies, sense accent.
- havia escrit. Vostè concorda en tercera persona singular.
- havíeu netejat. La forma havíeu porta accent i va amb participi.
- havia vist. La visió és anterior a l’explicació passada.
- havien sortit. Elles exigeix havien i el participi sortit.
- havíem dormit. Havíem marca nosaltres i l’anterioritat respecte del despertar.
Una precaució abans de corregir
La distància cronològica no determina aquest temps: el determina l’anterioritat respecte d’un altre punt passat. Es treballen formes actives sense concordança pronominal del participi.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa