Probabilitat amb deure

Deure més infinitiu pot expressar una deducció probable: deu ser a casa, devien tenir pressa, deuen haver arribat. No afirma certesa ni un deute econòmic. Els exercicis fixen aquesta lectura i el temps de deure.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Practica ara Llegeix la teoria

Com distingir les formes

Parteix d’un indici i formula una deducció

Si veus el llum encès i dius La Jana deu ser al despatx, presentes una interpretació probable dels indicis. No afirmes que l’hagis vista ni que algú li imposi ser-hi. El valor de probabilitat neix de la construcció i del context. Per interpretar-lo, busca les pistes que justifiquen la deducció i pregunta’t si el parlant disposa de certesa. En un text explicatiu, aquesta distinció ajuda a no presentar com a dada confirmada allò que només es considera versemblant.

Tria la persona i conserva l’infinitiu

En present, la sèrie és dec, deus, deu, devem, deveu i deuen. En imperfet tenim devia, devies, devia, devíem, devíeu i devien. La persona depèn del subjecte, no de l’autor de la conjectura: si parlem d’un grup, direm deuen treballar. L’infinitiu expressa l’acció o l’estat deduït i no va precedit de la preposició de en aquesta construcció. Els exercicis indiquen persona, temps i infinitiu perquè la resposta sigui una sola seqüència, encara que el mateix sentit pogués expressar-se amb altres recursos.

Separa el moment de la deducció i el del fet

Deuen arribar aviat pot orientar una suposició cap a un moment posterior. Deuen haver arribat situa com a anterior el fet que suposem ara: el segon infinitiu és compost. Devien tenir gana presenta una deducció sobre un estat passat. Aquestes combinacions permeten expressar relacions temporals sense convertir automàticament la conjectura en un futur o un condicional de probabilitat. En el model formal general es prefereixen deure, potser o altres recursos explícits per a aquesta funció. Un futur amb sentit realment temporal conserva, naturalment, la seva funció pròpia.

No redueixis deure a una única accepció

Dec vint euros descriu un deute i no conté la perífrasi probabilística d’aquesta guia. El verb també pot participar en usos d’obligació que no s’han de prohibir universalment, especialment quan s’analitzen diferents models territorials i registres. Per això totes les frases de pràctica identifiquen la lectura com una deducció, no com un manament. La guia fixa també el temps de l’auxiliar: una resposta amb devia i una amb deu no s’equiparen sense mirar el marc de la pregunta. Aprendre la construcció implica controlar simultàniament forma, temps i intenció.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

La sala és fosca: deuen haver marxat.
Una conjectura actual es refereix a una acció anterior.
Deu tenir molta feina, perquè no respon.
Es dedueix un estat actual a partir d’un indici.
Devien dormir quan vam trucar.
La conjectura se situa en un marc passat.
Deveu conèixer aquesta plaça.
La forma de vosaltres és deveu.
Per l’horari, deuen arribar d’aquí a poc.
Deure en present pot introduir una conjectura de referència futura.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Present de deure, ella; ser. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Té el llum encès: ella ___ al despatx.
Present de deure, ells; tenir. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: No han dinat: ells ___ gana.
Imperfet de deure, tu; dormir. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Ahir no contestaves: tu ___ quan et vaig trucar.
Present de deure, vosaltres; conèixer. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Hi heu estat sovint: vosaltres ___ el camí.
Imperfet de deure, nosaltres; estar. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: No ho recordem: nosaltres ___ distrets en aquell moment.
Present de deure, elles; haver arribat. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Ja hi ha les seves maletes: elles ___ abans que nosaltres.
Present de deure, tu; haver llegit. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Coneixes el final: tu ___ la novel·la.
Imperfet de deure, ella; treballar. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Dissabte no va venir: ella ___ aquell matí.
Present de deure, jo; tenir. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: No entenc el dibuix: jo ___ el plànol al revés.
Present de deure, nosaltres; haver perdut. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: No trobem el rebut: nosaltres ___ el paper.
Imperfet de deure, vosaltres; esperar. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: No vau entrar de seguida: vosaltres ___ algú a fora.
Present de deure, ell; haver obert. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Se sent soroll al taller: ell ___ la porta.
Imperfet de deure, elles; saber. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Van evitar la zona: elles ___ que hi havia obres.
Present de deure, vostè; necessitar. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Fa hores que camina: vostè ___ descans.
Present de deure, ells; arribar. Expressa una deducció probable amb deure + l’infinitiu donat, sense la preposició de. Escriu tot el grup verbal; no és una ordre ni un deute. Escriu només el fragment que falta: Segons l’horari i el trànsit, ells ___ aviat.

Consulta totes les solucions explicades

deu ser. Ella exigeix deu seguit d’infinitiu.
deuen tenir. La tercera persona plural és deuen.
devies dormir. Tu exigeix devies en imperfet.
deveu conèixer. Vosaltres exigeix deveu.
devíem estar. Nosaltres exigeix devíem, amb accent.
deuen haver arribat. L’infinitiu compost situa l’arribada com a anterior.
deus haver llegit. Deus correspon a tu i haver llegit marca anterioritat.
devia treballar. L’auxiliar d’ella en imperfet és devia.
dec tenir. La primera persona singular és dec.
devem haver perdut. Nosaltres exigeix devem.
devíeu esperar. Vosaltres exigeix devíeu.
deu haver obert. Deu més infinitiu perfet formula una deducció anterior.
devien saber. Elles exigeix devien en imperfet.
deu necessitar. Vostè exigeix tercera persona singular.
deuen arribar. Deuen en present pot orientar la conjectura cap al futur.

Una precaució abans de corregir

Els enunciats fixen una lectura probabilística i un temps. No es prohibeixen els sentits de deute ni tots els usos d’obligació de deure. La preferència formal davant el futur de probabilitat no afecta el futur temporal.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el 2026-11-01.

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa