ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Els pronoms tònics mi, jo i tu

En el model formal general, mi apareix en complements com amb mi o per a mi; jo fa de subjecte. Hi ha excepcions prepositives i construccions coordinades que cal distingir.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Practica araLlegeix la teoria

Com distingir les formes

La funció explica la forma

El pronom de primera persona singular té les formes tòniques jo i mi. Jo funciona com a subjecte: «Jo prepararé el sopar». En el model formal general, mi apareix darrere de moltes preposicions: amb mi, de mi, per a mi, contra mi. Aquest canvi no afecta tu: diem «Tu prepararàs el sopar» i també «Vindran amb tu». No cal traslladar al català la forma ti d’una altra llengua. La primera operació és esbrinar si el pronom fa de subjecte d’un verb o si és el terme d’un complement preposicional. La mera proximitat gràfica d’una preposició no sempre resol aquesta funció.

Excepcions a la generalització prepositiva

La regla «després de qualsevol preposició sempre mi» és massa ampla. Segons, malgrat i mitjançant no imposen la forma obliqua, i en contextos contrastius podem trobar «segons tu, però no segons jo». També hi ha construccions amb infinitiu en què jo és subjecte: «Abans de jo arribar, ja havien marxat». En una coordinació regida per una preposició, la forma jo és possible en estructures com «entre tu i jo». Aquests casos no invaliden amb mi o de mi; mostren que cal analitzar la construcció sencera. La guia practica les excepcions en frases delimitades i evita convertir un exemple particular en una substitució automàtica general.

Variació territorial i accents

En alguns parlars, especialment baleàrics, l’ús de jo darrere de preposició té una extensió diferent. Les activitats anuncien el model formal general quan exigeixen mi, sense presentar aquesta variació com un defecte global del parlar. Mi i tu s’escriuen sense accent en català actual; vós, en canvi, en du per distingir-lo de la forma feble vos. Els pronoms tònics poden aparèixer acompanyats d’un pronom feble: «A mi em sembla bé», «A tu et toca». La presència del feble no transforma mi en jo. En revisar, mantén la preposició, comprova si el pronom és subjecte d’un infinitiu i identifica si forma part d’una coordinació abans d’aplicar la pauta més habitual.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Vindran amb mi.

    Model formal general després d’amb.

  2. Aquest regal és per a tu.

    Tu manté la mateixa forma després de preposició.

  3. Jo prepararé el sopar.

    Jo fa de subjecte.

  4. Entre tu i jo ho resoldrem.

    Jo apareix en aquesta coordinació preposicional.

  5. A mi em sembla bé.

    Mi és el terme del complement i em reprèn l’experimentador.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. mi. Amb selecciona habitualment la forma mi en aquest complement simple.
  2. jo. El pronom és subjecte de prepararé i pren la forma jo.
  3. tu. En català el pronom tònic de segona persona és tu també després de preposició.
  4. mi. De introdueix un complement simple amb la forma mi.
  5. tu. Tu és la forma de subjecte de segona persona singular.
  6. mi. Per a introdueix el destinatari i selecciona mi en el model anunciat.
  7. mi. El pronom tònic és terme del complement amb a; em no el converteix en subjecte.
  8. tu. La forma catalana és tu, amb preposició o sense.
  9. jo. En aquesta coordinació cal un pronom tònic; em és una forma feble.
  10. jo. Segons admet el pronom fort jo; em no pot ocupar aquesta posició tònica.
  11. subjecte de l’infinitiu. Jo és qui arriba; la preposició introdueix la construcció d’infinitiu sencera.
  12. no. Hi ha preposicions com segons i construccions d’infinitiu o coordinades amb jo.
  13. no. La grafia normativa del pronom és mi, sense accent.
  14. tu. Tu pot rebre accent prosòdic; et és el pronom feble que acompanya el verb.
  15. mi. En regeix una forma tònica; em no pot ser terme d’aquest complement preposicional.

Una precaució abans de corregir

Les claus amb mi segueixen el model formal general anunciat. No es condemna la distribució territorial de jo, ni s’aplica una regla cega a subjectes d’infinitiu i coordinacions.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa

Continua practicant