Pujar i apujar
Pujar expressa ascens i també pot ser transitiu quan portem alguna cosa amunt. Apujar expressa fer més alt un nivell o una intensitat. Cal mirar el sentit i l’estructura concreta.
Com distingir les formes
Moviment ascendent i transport
«La Berta puja al terrat» descriu un desplaçament de la Berta cap a un lloc més alt. «La Berta puja les maletes al terrat» descriu el transport de les maletes. En el segon cas, pujar és transitiu i maletes és complement directe. Per tant, la regla que reserva pujar exclusivament als usos sense complement directe és falsa. També podem pujar una escala, on el complement expressa el recorregut ascendent. Abans de triar, observa si parles d’un moviment, del transport d’un objecte o d’un canvi de grau. La simple presència d’un nom després del verb no resol aquesta distinció.
Canvi de grau i construcció causativa
«El preu puja» presenta l’augment que experimenta el preu. «L’empresa apuja el preu» presenta qui provoca l’augment, segons la distinció que explica Optimot. També es pot expressar aquesta causació amb fer pujar. Apujar és normal en expressions com apujar la veu o apujar la calefacció quan augmentem la intensitat. No s’ha d’interpretar aquesta pauta com si totes les situacions físiques es repartissin sense cap zona de contacte entre dos verbs: elevar o transportar un objecte poden donar lloc a descripcions pròximes. Les activitats causatives indiquen expressament el criteri Optimot adoptat i eviten objectes que afavoririen lectures alternatives.
Flexió i límits de la substitució
Pujar i apujar comparteixen moltes terminacions, però no són el mateix infinitiu ni tenen la mateixa grafia completa: pujo, apujo; pugem, apugem. Quan la consigna fixa el verb i la persona, cal conservar el prefix corresponent. Aquesta part de la pràctica comprova també l’estructura de la frase: els preus poden ser subjecte d’un augment o complement directe d’una acció causativa. Canviar el subjecte exigeix sovint canviar el verb o afegir fer, i no només enganxar una a inicial. La guia no pretén inventariar tots els sentits tècnics, figurats o territorials; tracta ascens, transport i augment de grau amb contextos delimitats i explicacions específiques.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
La Berta puja al terrat.
Pujar expressa moviment ascendent.
Pugem les maletes al tercer pis.
Pujar pot ser transitiu en el transport.
El preu puja cada mes.
El subjecte experimenta l’augment.
L’empresa apuja el preu.
Apujar expressa la causació segons la distinció Optimot.
Necessito apujar la veu.
S’incrementa la intensitat de la veu.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- puja. El subjecte es desplaça amunt.
- transitiu. Les maletes és el complement directe transportat.
- puja. El preu experimenta el canvi, no causa l’augment d’un altre objecte.
- apuja. El subjecte provoca l’augment del preu.
- apujar. El verb causatiu seleccionat és apujar.
- pujo. La forma conserva l’infinitiu sense prefix a.
- apujo. La forma conserva el prefix d’apujar.
- pugem. Davant e s’escriu g en aquesta forma.
- apugem. Es manté el prefix i l’alternança gràfica davant e.
- subjecte. Els preus són l’element que experimenta l’augment.
- complement directe. L’empresa és el subjecte i provoca el canvi.
- sí. Fer pujar és una alternativa causativa.
- no. Pujar les maletes és un ús transitiu de transport.
- pugen. Es descriu un moviment ascendent dels excursionistes.
- apujar. S’ha fixat el valor causatiu d’intensitat.
Una precaució abans de corregir
Les eleccions causatives segueixen el criteri Optimot anunciat. Pujar també té usos transitius: no s’identifica automàticament transitivitat amb apujar. Les conjugacions obertes d’aquesta pràctica seleccionen el paradigma central d’indicatiu; altres formes territorials normatives no són errors generals.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa