Anar i venir
Venir orienta el desplaçament cap al lloc d’un interlocutor; anar descriu el moviment cap a un altre lloc. Cal fixar on són els participants i en quin moment es parla.
Com distingir les formes
El punt de referència de la conversa
La diferència entre anar i venir no és només la direcció física del moviment. Venir relaciona la destinació amb la posició del parlant o de la persona amb qui parla. Si jo soc a casa i et demano que t’hi acostis, puc dir «Vine a casa». Si tu ja ets al despatx i jo et telefono des d’un altre lloc, puc anunciar «Ara vinc al despatx». La destinació és el lloc de l’interlocutor. Per decidir, situa primer les persones de la conversa i després el punt d’arribada, sense traduir mecànicament el verb que faria servir una altra llengua.
Quan la destinació és un tercer lloc
Anar és la tria ordinària quan el moviment es dirigeix cap a un lloc extern als dos interlocutors en el context fixat. Si tots dos som a casa i després em desplaço sol al dentista, dic «Vaig al dentista». Dir casa teva no implica sempre venir: si parlem tots dos al carrer i anem plegats a casa teva, el context pot afavorir anar. Per això les activitats no es basen només en possessius ni en noms de lloc, sinó que indiquen on es troba cada persona. També cal separar els verbs de moviment dels usos figurats o de les perífrasis, que poden tenir altres significats.
Temps, formes verbals i variants
El punt de referència pot correspondre al moment actual o al moment rellevant del desplaçament, segons el context. Els exercicis escullen escenes presents senzilles o precisen les posicions futures quan és necessari. Venir i vindre són variants d’infinitiu admeses; aquí es fixa venir quan es pregunta per l’infinitiu. Al present, vinc és primera persona singular i ve és tercera persona singular; no s’ha de confondre el significat amb la persona verbal. Les transformacions mantenen la persona i el temps indicats. En una conversa real, una mateixa destinació pot rebre verbs diferents si canvia el centre de referència, de manera que sempre cal reconstruir l’escena abans de corregir.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Soc a casa: vine aquí.
El moviment es dirigeix al parlant.
Tu ets al despatx; ara vinc a veure’t.
El parlant es dirigeix al lloc de l’interlocutor.
Som tots dos a casa; vaig sol al dentista.
El dentista és un tercer lloc.
Som al carrer; anem plegats a casa teva.
La destinació no és la posició actual de cap interlocutor.
La Carla ve cap a mi.
Venir pren el parlant com a referència.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- vine. El moviment és cap al lloc del parlant.
- vinc. La destinació és el lloc on és l’interlocutor.
- vaig. El dentista és extern al lloc dels interlocutors.
- anem. S’ha fixat una destinació externa al centre de la conversa.
- vinc. El paradigma de venir dona jo vinc.
- anem. El paradigma dona nosaltres anem.
- ve. La destinació coincideix amb la posició del parlant.
- no. La referència de la conversa determina la tria.
- venir. La consigna selecciona venir entre les variants d’infinitiu.
- aneu. La persona demanada és vosaltres.
- venir. La destinació és on és l’interlocutor.
- va. L’aeroport és un tercer lloc dins el context fixat.
- sí. La variació de l’infinitiu és normativa.
- venim. El paradigma dona nosaltres venim.
- vine. El moviment continua cap al parlant.
Una precaució abans de corregir
Els possessius no fixen per si sols la tria. Els exercicis situen els interlocutors i exclouen canvis de perspectiva o usos figurats. Les conjugacions obertes d’aquesta pràctica seleccionen el paradigma central d’indicatiu; altres formes territorials normatives no són errors generals.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa