ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Ser i estar

Ser expressa identificació, caracterització i mera localització; estar presenta sovint un estat resultant o una permanència. Alguns adjectius admeten tots dos verbs segons la lectura.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Identificació, propietat i estat

La tria entre ser i estar exigeix interpretar el predicat complet. Amb un nom de professió o una identificació, ser és la construcció ordinària: «La Júlia és arquitecta» i «Aquell home és el director». Estar apareix amb estats resultants, com «Està cansada després de caminar». No n’hi ha prou amb preguntar si la situació durarà sempre. Una professió pot canviar i continua construint-se amb ser; un cansament pot allargar-se i continua sent un estat. Per revisar una frase, identifica primer si classifica algú, el reconeix o presenta la condició en què es troba.

Localització i permanència

Per indicar on es troba una persona o una cosa en un moment concret, podem fer servir ser: «Les claus són al calaix». Si volem destacar que algú es queda en un lloc durant un interval, estar o estar-se permeten expressar aquesta permanència. «Ens estarem tres dies al refugi» no es limita a assenyalar un punt del mapa. La localització figurada també pot tenir un altre comportament: «Estem en les teves mans» expressa dependència. Per això una regla que substitueixi qualsevol estar davant de lloc per ser canviaria el sentit de moltes frases. Cal llegir els complements de temps i el context comunicatiu.

Alternances que no són errors automàtics

Amb adjectius com fred, solter o jubilat hi ha alternances admeses que depenen de la interpretació i dels usos. Una descripció i la presentació d’un resultat poden seleccionar verbs diferents sense que una de les frases sigui necessàriament incorrecta. Els adverbis ja i encara poden afavorir una lectura d’estat, però no constitueixen una prova mecànica aplicable a qualsevol adjectiu. Les activitats d’aquesta guia fixen identificació, permanència o un paradigma verbal quan cal una sola resposta. A la redacció lliure convé conservar una alternativa normativa si expressa la lectura volguda, i consultar el cas concret abans d’imposar una substitució general.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. La Júlia és arquitecta.

    Ser introdueix una professió.

  2. Aquest és el nostre professor.

    Es tracta d’una identificació.

  3. Les claus són al calaix.

    Ser expressa mera localització.

  4. Estic cansat després de la caminada.

    Estar presenta un estat resultant.

  5. Ens estarem tres dies al refugi.

    Estar-se destaca permanència durant un interval.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. és. El nom de professió es construeix amb ser.
  2. és. La frase identifica una persona.
  3. estic. Es presenta un estat resultant de l’esforç.
  4. ens estem. La forma pronominal estar-se expressa permanència.
  5. localització. Al cotxe situa la maleta en l’espai.
  6. estem. El paradigma dona nosaltres estem.
  7. ets. El paradigma dona tu ets.
  8. són. La professió funciona com a atribut nominal.
  9. és. El complement expressa el material que caracteritza la capsa.
  10. invàlida. La durada no resol identificacions, professions ni mera localització.
  11. la Sara és la directora. La identificació nominal demana ser.
  12. ja està net. La frase seleccionada presenta l’estat assolit.
  13. sí. La interpretació descriptiva o resultant permet alternances.
  14. som. La frase identifica els responsables.
  15. estaré. La forma demanada és estaré.

Una precaució abans de corregir

No es pot traslladar al català una oposició rígida entre permanent i temporal. Les alternances amb adjectius requereixen context. Les conjugacions obertes d’aquesta pràctica seleccionen el paradigma central d’indicatiu; altres formes territorials normatives no són errors generals.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa