A i en en expressions de lloc
A i en poden introduir llocs. La tria depèn del moviment, del determinant, del tipus de nom i del parlar: viure a Girona, entrar a la sala, trobar-se en aquesta sala.
Com distingir les formes
El verb i el nom treballen junts
Les preposicions locatives no es reparteixen simplement entre a per al moviment i en per al repòs. «Viu a Girona» presenta una situació estàtica amb a, mentre que davant d’un grup amb article indefinit una destinació pot admetre també en. Cal observar el tipus de verb i la forma del complement. Amb els topònims ordinaris sense article, a és la pauta general: anar a Lleida i ser a Lleida. Un nom de ciutat ampliat amb complements pot formar una estructura diferent, com la Barcelona medieval, que no es comporta necessàriament com el topònim simple.
Determinants i alternatives admeses
En una destinació expressada amb article definit, és habitual a: «Entrem a la sala». En situacions estàtiques, els grups amb article definit poden admetre totes dues preposicions, amb preferències segons el parlar. Davant d’un demostratiu, en és la preferència general per a moltes construccions estàtiques: «Treballa en aquesta oficina». No s’ha de qualificar d’error tota alternativa a la preferència d’un llibre d’estil. Per obtenir una resposta única, la guia fixa el criteri preferent UOC quan practica aquests grups, o bé ofereix opcions que contraposen lloc amb una relació diferent, com origen. L’objectiu és construir un complement coherent.
Articles, origen i funció
A es contrau amb el i els: al despatx i als jardins. Davant de l’article apostrofat, escrivim a l’escola. En no forma aquestes contraccions: en el despatx, en els jardins. Cal distingir la localització de l’origen del moviment: «Vinc de Girona» no demana a o en, perquè el complement indica el punt de partida. També hi ha complements amb en que no expressen cap espai físic, com confiar en una persona. Aquesta guia tracta complements locatius i no autoritza a canviar totes les preposicions en. Analitzar la funció i mantenir el context evita correccions globals que destrueixin el règim d’altres verbs.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Viu a Girona.
El topònim simple porta a.
Anirem a Lleida.
A introdueix la destinació.
La biblioteca és a la planta baixa.
A és possible en una localització estàtica.
La biblioteca és en la planta baixa.
En també és possible en aquesta localització.
Treballa en aquesta oficina.
En és la preferència UOC davant de demostratiu en situació estàtica.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- a. Amb el topònim simple, la pauta general és a.
- a. El complement indica destinació.
- de. Ara Lleida és el punt d’origen.
- al. A i el formen al.
- als. A i els formen als.
- en. El model anunciat prefereix en en aquest entorn.
- admissible. A pot introduir una situació estàtica amb article definit.
- admissible. En també és possible amb aquest grup nominal estàtic.
- a. El complement és la destinació del moviment.
- a l’escola. No hi ha contracció amb l’article apostrofat.
- anirem al museu. A més el forma al.
- de règim. La directora no és el lloc on es troba el subjecte.
- a. El complement indica on són ara les maletes.
- no. A també introdueix localitzacions estàtiques.
- sí. Optimot admet també en davant d’un grup amb article indefinit.
Una precaució abans de corregir
En contextos estàtics hi ha alternança i variació territorial. Les activitats que exigeixen una preferència identifiquen el model.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa