ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Sospita o sospetxa

En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.

Teoria i pràctica · 6 exercicis

Com distingir les formes

La forma catalana

En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.

Ús en context

Pots fer servir «sospita» quan parles de una creença sense confirmació.

Alternatives

Segons el context, hi pot haver altres paraules catalanes adequades. Els exercicis demanen expressament la forma estudiada.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. La sospita encara no s’ha confirmat.

    En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.

  2. Té una sospita sobre l’origen del soroll.

    En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.

  3. La investigació ha aclarit la sospita.

    En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.

  4. No n’hi ha prou amb una sospita.

    En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.

Exercicis amb autocorrecció

Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 6 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. sospita. En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.
  2. sospita. En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.
  3. sospita. En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.
  4. sospita. En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.
  5. A. En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.
  6. sospita. En català, «sospita» és una forma adequada per expressar una creença sense confirmació. La forma «sospetxa» no és l’opció estàndard en aquest context.

Una precaució abans de corregir

Segons el context, hi pot haver altres paraules catalanes adequades. Els exercicis demanen expressament la forma estudiada.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Fonts de consulta. Guia preparada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa