T o d a final de mot
Després de vocal tònica, el final s’escriu generalment t: salut, buit, menut. Després de consonant o vocal àtona, la família orienta: sord/sorda, profund/profunda. Fred i sud són excepcions amb d.
Com distingir les formes
La pronúncia pot neutralitzar el contrast
A final de mot, davant una pausa, una d escrita acostuma a sonar com la t de set. Fred i net no es poden distingir ortogràficament escoltant només aquesta consonant final. La solució combina observació de la tonicitat, posició de la consonant i consulta de la família lèxica. Cal separar l’escriptura de la pronunciació: escriure d no obliga a forçar una realització sonora davant una pausa. El que practiquem és la forma normativa que ha de quedar al text.
Vocal tònica: la regla general de t
Després de vocal tònica o diftong tònic, la grafia general és t, com a salut, menut, buit i nebot. La família pot mostrar d sense alterar aquesta decisió: salut es relaciona amb saludable; menut, amb menuda; buit, amb buida. Per tant, el femení o el derivat no serveixen per copiar mecànicament una d final en qualsevol mot. Primer comprova que la consonant està darrere de vocal tònica; després recorda que la regla té algunes excepcions lèxiques.
Consonant o vocal àtona: mira una forma ampliada
Quan la consonant final segueix una altra consonant, sovint podem mantenir la lletra de la família: sord i sorda, verd i verda, profund i profunda; en canvi, curt i curta, fort i forta, esvelt i esvelta. La forma ampliada situa la consonant davant una vocal i en facilita la identificació. Aquest procediment també orienta després de vocal àtona. És una comprovació morfològica: relaciona singular i femení o un derivat real, en comptes de confiar en una paraula que només comparteixi part del significat.
Excepcions i mots que convé fixar
Fred i sud duen d després de vocal tònica, i fluid després d’un diftong tònic. Són excepcions que cal recordar amb la seva grafia. Altres mots, com nord, també s’han d’aprendre perquè no sempre tenim un derivat transparent que resolgui el dubte. No transformis aquesta dificultat en una norma inventada segons la qual tots els punts cardinals portin la mateixa lletra: est i oest acaben en t. Als exercicis, el context i el fragment indiquen un mot precís; escriu-lo sencer i justifica la consonant final.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Avui fa molt de fred.
Fred és una excepció amb d.
El recipient és buit.
La vocal tònica precedeix t, tot i buida.
La fulla encara és verda.
Verda permet comprovar verd.
El pou és profund.
Profunda confirma la d després de n.
Ha recuperat la salut.
La regla general dona t malgrat saludable.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- fred. És una excepció amb d final.
- buit. Després de diftong tònic hi ha t, tot i buida.
- profund. Profunda confirma d.
- net. Després de vocal tònica s’escriu t.
- sud. Sud és una excepció amb d.
- esvelt. Esvelta confirma t.
- sord. Sorda mostra d.
- salut. La regla general dona t malgrat saludable.
- nord. Aquest punt cardinal acaba en d.
- curt. Curta confirma t després de r.
- fluid. Fluid és una excepció amb d final.
- menut. Després de vocal tònica hi ha t, tot i menuda.
- verd. Verda confirma d després de r.
- fort. Forta mostra t.
- nebot. Després de vocal tònica hi ha t.
Una precaució abans de corregir
No escriguis d només perquè el femení en tingui: buida dona buit i menuda dona menut. La posició tònica i les excepcions s’han de revisar abans d’aplicar la família.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa