C o g a final de mot
Després de vocal tònica, escrivim generalment c: amic, abric, plec. Després de consonant o vocal àtona, la família orienta: fang/fangueig, càstig/castigar. Hi ha excepcions com mag i préssec.
Com distingir les formes
Distingir la lletra no és només escoltar
Davant una pausa, la g final de fang pot sonar com la c de banc. La pronunciació final no ofereix, doncs, una resposta suficient. Cal identificar què precedeix la consonant i on cau el cop de veu. Aquesta guia tracta el so final comparable al de roc: la g de mig o desig representa un altre so i segueix unes altres pautes. Aquesta distinció inicial evita aplicar una regla correcta a una paraula que pertany a un problema ortogràfic diferent.
Després de vocal tònica, la pauta és c
Amic, abric, groc i plec acaben amb c després de vocal tònica. Alguns membres de la família mostren g: amiga, abrigar, groga i plegar. No és una contradicció: la regla de la posició final preval sobre la còpia directa del derivat. Per això no s’ha d’escriure una g final simplement perquè aparegui a l’arrel d’una forma més llarga. Pronuncia el mot sencer, localitza la vocal tònica i observa si toca directament la consonant que has d’escriure.
Després de consonant o vocal àtona
La família acostuma a indicar la lletra després de consonant: banc es relaciona amb banca, i fang amb fangueig. Després de vocal àtona trobem càstig i castigar, amb g, però clàssic i clàssica, amb c. Aquí no es pot fer servir la regla simplificada de posar sempre c al final. L’ampliació del mot permet veure la grafia de l’arrel en un altre context. Quan la relació sigui poc clara, és més fiable consultar el diccionari que construir un derivat que no coneixes.
Dues menes d’excepcions
Mag és una excepció amb g després de vocal tònica. En l’altra direcció, hi ha paraules acabades en c després de vocal àtona encara que la família presenti g: ànec i aneguet, càrrec i carregar, mànec i manegar, préssec i presseguer, fàstic i fastigós. Aprèn aquests parells junts perquè mostren el límit de la comprovació per derivació. La revisió final ha de preguntar primer si el cas és regular i després si pertany a aquest grup especial; així no confondràs una ajuda útil amb una regla absoluta sense excepcions.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Ha saludat un amic.
La vocal tònica precedeix c, tot i amiga.
El camí és ple de fang.
Fangueig confirma la g.
El càstig és excessiu.
Castigar mostra g després de vocal àtona.
El préssec és madur.
És una excepció amb c malgrat presseguer.
El mag fa desaparèixer la carta.
Mag conserva g després de vocal tònica.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- amic. Després de vocal tònica s’escriu c.
- fang. Fangueig confirma g després de consonant.
- préssec. És una excepció amb c tot i presseguer.
- càstig. Castigar confirma g després de vocal àtona.
- abric. La vocal tònica demana c, tot i abrigar.
- mag. Mag és una excepció amb g final.
- banc. Banca confirma c després de consonant.
- ànec. Ànec conserva c tot i aneguet.
- groc. La vocal tònica precedeix c, tot i groga.
- mànec. És una excepció amb c malgrat manegar.
- clàssic. Clàssica confirma c després de vocal àtona.
- càrrec. És una excepció amb c malgrat carregar.
- plec. La regla de la vocal tònica dona c, tot i plegar.
- fàstic. S’escriu c malgrat fastigós.
- roc. Després de vocal tònica s’escriu c.
Una precaució abans de corregir
La g de desig pertany al contrast tx/ig, no al so final de roc. Ànec, càrrec, mànec, préssec i fàstic s’han de recordar com a excepcions a la comprovació per derivació.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa