Tx i ig a final de mot
A final de mot, escrivim tx si la família conserva tx, i ig si alterna amb g/j o tg/tj; després de i aquesta darrera grafia queda reduïda a g: mig, desig.
Com distingir les formes
El mateix final pot tenir grafies diferents
Els mots cartutx i assaig poden acabar amb el mateix so consonàntic, però no s’escriuen igual. La tria no depèn de sentir una consonant més llarga ni de comptar les lletres: cal mirar la família lèxica. Si allargues el mot amb un femení o amb un derivat conegut, la consonant queda en una posició més informativa. Cartutxera mostra tx; assajar mostra j. Aquesta comparació explica millor la grafia final que una llista sense connexions entre mots.
Tx es conserva a la família
Escrivim tx quan els derivats mantenen aquest grup: cartutx i cartutxera; empatx i empatxar; esquitx i esquitxar; despatx i despatxar. El grup també apareix a l’interior de mots com butxaca i cotxe, sense necessitat de buscar-hi una terminació final alternativa. Convé comprovar que el derivat sigui realment de la mateixa família: una semblança de significat amb una altra paraula no prova res sobre la consonant. Als exercicis, els fragments i els contextos identifiquen el mot concret que s’ha de reconstruir.
Ig alterna amb g, j, tg o tj
Escrivim ig final en mots com assaig, faig, lleig, roig i rebuig, relacionats amb assajar, fageda, lletgesa, roja i rebutjar. El pas al derivat no és sempre una simple còpia de totes les lletres: l’ortografia distribueix les grafies segons la posició. No escriguis tx només perquè el final aïllat soni sord. El contrast entre el mot curt i la forma ampliada és precisament el que permet justificar per què una família s’escriu amb tx i una altra amb ig.
Després de i, només g
A mig i desig ja hi ha una i abans de la consonant final. Per això no hi afegim una segona i: les formes correctes acaben en ig com a seqüència de lletres, però la vocal i pertany al mot i la consonant final s’escriu g. Els relacionem amb mitja i desitjar. Aquest mecanisme no vol dir que qualsevol g final es pronunciï així: càstig té un altre final consonàntic. Revisa conjuntament el so, la vocal anterior i la família abans de donar la resposta completa.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Ha comprat un cartutx de tinta.
Cartutxera confirma tx a la família.
L’assaig comença a les set.
Assajar explica la grafia ig final.
El vestit és lleig.
Lletgesa mostra l’alternança amb tg.
Tinc mig entrepà.
Darrere de i s’escriu g, com mostra mitja.
Hi ha un esquitx a la paret.
Esquitxar conserva tx.
Exercicis amb autocorrecció
Completa cada buit amb les formes estudiades en aquesta guia. Escriu només la paraula o expressió que falta, amb els accents corresponents. Pots corregir les respostes i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- cartutx. La família de cartutxera conserva tx.
- assaig. Assajar justifica ig final.
- mig. La família de mitja duu g final darrere de i.
- empatx. Empatxar conserva tx.
- roig. Roja explica ig.
- despatx. Despatxar conserva tx a la família.
- faig. Fageda mostra l’alternança de la família.
- desig. Desitjar explica la g darrere de i.
- esquitx. Esquitxar manté tx.
- lleig. Lletgesa justifica ig final.
- rebuig. Rebutjar mostra tj a la família.
- cotxe. En aquest mot el grup interior és tx.
- enuig. Enutjar mostra tj i el final és ig.
- butxaca. El grup tx apareix a l’interior.
- goig. Goig s’escriu amb ig final.
Una precaució abans de corregir
No converteixis automàticament qualsevol so final semblant en tx. La família lèxica és decisiva; després de i no dupliquis aquesta vocal: desig, i no una forma amb dues is seguides.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa