Veure o mirar

Mirar destaca aplicar o dirigir la vista; veure expressa percebre amb els ulls i també pot significar seguir un espectacle. Tant «veure una pel·lícula» com «mirar una pel·lícula» són possibles.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Practica ara Llegeix la teoria

Com distingir les formes

L’acció d’observar i el resultat perceptiu

Mirar posa el focus en dirigir la vista o aplicar-la a algú o a alguna cosa. Veure, en el seu sentit bàsic, indica que percebem visualment allò que tenim davant. Una persona pot mirar cap a una muntanya i no veure’n el cim perquè hi ha boira. L’exemple mostra una diferència entre acció i resultat, però no estableix que veure hagi de ser sempre involuntari. També podem triar anar a veure un espectacle. Cal analitzar l’accepció concreta abans de corregir un verb: la voluntat de qui actua, tota sola, no resol tots els contextos.

Les pel·lícules es poden veure i mirar

L’Optimot admet explícitament tots dos verbs quan es tracta de seguir el desenvolupament d’una pel·lícula o d’un espectacle. Això inclou contextos amb dibuixos o altres continguts televisius. Mirar és més general per referir-se a la televisió, però veure no esdevé incorrecte en tots aquests usos. Una guia actual ha de distingir una preferència d’ús d’una prohibició normativa. Per practicar amb una sola clau, podem demanar quin verb destaca l’aplicació de la vista o demanar una forma concreta de conjugació. No podem presentar una frase amb una pel·lícula com si l’única resposta normativa fos mirar.

Altres construccions i respostes precises

Els verbs també apareixen en construccions que no descriuen simplement una imatge. Mirar de fer una cosa pot expressar procurar o intentar fer-la. Veure-hi fa referència a la capacitat de visió i conserva el pronom hi en aquesta construcció. No són motius per substituir automàticament qualsevol mirar o veure del text. En els exercicis s’indica si es demana un infinitiu, un valor de significat o una persona i un temps determinats. Aquesta informació evita respostes alternatives igualment correctes. El contrast és especialment útil quan algú aplica la vista amb esforç però no aconsegueix distingir un objecte: l’acció d’observar i el resultat de percebre queden ben separats.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

Mira cap al turó, però no veu el castell.
L’aplicació de la vista no garanteix el resultat perceptiu.
Aquesta nit veurem una pel·lícula.
Veure és admès per seguir una pel·lícula.
Aquesta nit mirarem una pel·lícula.
Mirar també és vàlid en aquest context.
Mirarem de resoldre el problema avui.
Mirar de expressa intentar o procurar.
Sense ulleres no hi veig prou bé.
Veure-hi expressa capacitat visual.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Tria l’infinitiu veure o mirar que destaca dirigir voluntàriament la vista: una vigia observa la costa amb prismàtics.
Completa amb veure o mirar: «La boira impedeix ___ el cim, encara que hi dirigeixis la vista».
Completa amb veure o mirar: «Hem de ___ de trobar una altra solució», amb el sentit d’intentar.
Escriu la primera persona singular del present d’indicatiu de veure: «Amb aquestes ulleres hi ___ millor».
Escriu la primera persona plural del futur de mirar: «Demà ___ la pel·lícula».
Tria veure o mirar per destacar només la percepció: «Des del seient puc ___ la torre sense buscar-la».
Completa amb veure o mirar: «Mirava dins la caixa, però no podia ___ res perquè era fosc».
Escriu la primera persona plural del futur de veure: «Dissabte ___ l’espectacle».
Completa amb veure o mirar: «Vull ___ de convèncer-los», amb el sentit de procurar-ho.
Escriu el participi masculí singular de veure: «Ja he ___ aquest documental».
Tria l’infinitiu veure o mirar que posa el focus en aplicar la vista: una dibuixant observa atentament el model.
Completa amb veure o mirar: «Hi havia una pantalla opaca i no podíem ___ què passava al darrere».
Escriu la tercera persona singular del present d’indicatiu de mirar: «La Júlia ___ les fotografies».
Completa amb veure o mirar: «Cal ___ de mantenir la calma», amb el sentit d’intentar.
Escriu l’infinitiu de la forma verbal veu a «Des de la finestra veu el campanar».

Consulta totes les solucions explicades

mirar. Es demana l’acció d’aplicar la vista; no es jutja si arriba a distingir cap objecte.
veure. La boira impedeix el resultat de percebre el cim, no l’acció de mirar en aquella direcció.
mirar. La construcció mirar de més infinitiu expressa procurar o intentar fer una cosa.
veig. La persona i el temps fixats donen veig; hi forma part de la construcció de capacitat visual.
mirarem. Mirarem és la forma exigida del verb donat; veure la pel·lícula també seria una construcció vàlida.
veure. L’exercici selecciona percebre la torre, sense posar el focus en una observació voluntària.
veure. La foscor impedeix percebre el contingut malgrat l’acció prèvia de mirar.
veurem. La consigna fixa el verb i el temps; veure un espectacle és un ús admès.
mirar. Mirar de forma la construcció d’intent que s’indica explícitament.
vist. El participi demanat és vist; seguir un documental també es pot expressar amb veure.
mirar. L’atenció visual deliberada és el valor que es demana destacar en aquest context.
veure. L’obstacle impedeix percebre l’escena, sense impedir dirigir-hi la mirada.
mira. Mira correspon a la persona i al temps que fixa la consigna.
mirar. La preposició de i el valor d’intent demanat seleccionen mirar.
veure. Veu és una forma de veure; la consigna demana recuperar el seu infinitiu, amb re final.

Una precaució abans de corregir

No marquis «veure la televisió» o «veure una pel·lícula» com un error general. L’Optimot 8251/2, actualitzat el juny de 2026, recull el solapament amb mirar.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el 2026-11-02.

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa