ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Acceptar o exceptuar

Acceptar és admetre o rebre amb conformitat. Exceptuar és excloure un cas d’una regla, obligació o conjunt. Acceptar una norma i exceptuar algú de complir-la són accions diferents.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Admetre, rebre i donar conformitat

Acceptar pot expressar rebre una cosa que s’ofereix o mostrar conformitat amb una proposta, una condició o una situació. Es pot acceptar una invitació, una ajuda o una explicació. El grau d’entusiasme no forma part del significat necessari: es pot acceptar una decisió amb reserves o resignació. El verb tampoc no equival sempre a donar la raó sobre tots els aspectes d’un assumpte. Acceptar un procediment pot significar admetre’l com a marc de treball, encara que després se’n discuteixin resultats concrets. Per interpretar-lo cal identificar què s’admet i en quines condicions.

Excloure un cas d’una regla general

Exceptuar consisteix a deixar un cas fora d’una disposició o d’un conjunt que s’aplica als altres. Es pot exceptuar un grup d’una obligació o exceptuar un dia d’un horari general. El verb relaciona el cas amb una regla o un àmbit del qual queda exclòs. Això no implica necessàriament un privilegi ni una valoració favorable: una excepció també pot deixar algú fora d’un benefici. La frase ha d’explicar què queda exclòs i de què. Exceptuar els dilluns de l’obertura diària significa que aquells dies no segueixen la pauta general, i no que s’accepti una proposta.

Grafies que corresponen a famílies diferents

Acceptar comença amb a i conserva el grup cc. Exceptuar comença amb e, presenta xc i acaba en tuar. La u forma part de l’infinitiu i no s’ha de suprimir. El nom acceptació remet a admetre o consentir; excepció remet a allò que s’aparta d’una regla. No s’ha de triar només perquè aparegui una norma al context, ja que una norma es pot acceptar i un cas se’n pot exceptuar. Els exercicis indiquen si es vol donar conformitat o deixar fora d’una aplicació general. També fixen les dues opcions en infinitiu perquè altres sinònims possibles, com admetre o excloure, no produeixin respostes inesperades en una activitat amb una sola clau.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Hem decidit acceptar la invitació.

    Es dona conformitat a una oferta.

  2. La norma permet exceptuar casos justificats.

    Alguns casos poden quedar fora de l’aplicació general.

  3. Accepta l’ajuda amb agraïment.

    Rep allò que se li ofereix.

  4. Cal exceptuar els festius de l’horari habitual.

    Els festius no segueixen la pauta general.

  5. Pot acceptar la norma sense demanar que l’exceptuïn de complir-la.

    Conformitat i excepció no són la mateixa acció.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. acceptar. Assistir-hi confirma que es dona conformitat a la invitació.
  2. exceptuar. Els menors poden quedar exclosos de l’aplicació general de l’obligació.
  3. acceptar. S’admet una ajuda oferta; no se n’exclou cap cas d’una regla.
  4. exceptuar. Els festius queden fora de la pauta d’obertura diària.
  5. acceptar. Es dona conformitat a assumir un càrrec ofert.
  6. exceptuar. La consigna especifica una excepció a una regla.
  7. acceptar. Es parla d’admetre unes condicions, sense crear cap excepció.
  8. exceptuar. Els dos productes queden fora d’un benefici aplicat als altres.
  9. acceptar. El regal es rep amb conformitat i gratitud.
  10. exceptuar. La data queda exclosa de la pauta del calendari ordinari.
  11. acceptar. La proposta s’admet sense necessitat d’excloure’n cap supòsit.
  12. exceptuar. El grup pot quedar eximit d’una obligació que s’aplica de manera general.
  13. acceptar. La subordinada expressa una possibilitat que s’admet, no un cas exclòs d’una regla.
  14. exceptuar. El verb expressa deixar algú fora de l’obligació d’examinar-se.
  15. acceptar. La disculpa s’admet; no es crea una excepció en cap conjunt.

Una precaució abans de corregir

Una norma es pot acceptar i un cas se’n pot exceptuar. La presència de norma o condició no determina tota sola el verb.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa