Al·ludir o eludir
Al·ludir és referir-se a algú o a alguna cosa, sovint sense esmentar-ho explícitament. Eludir és evitar una dificultat o una obligació amb habilitat o algun artifici. Al·ludir s’escriu amb ela geminada.
Com distingir les formes
Fer una referència sense desenvolupar-la
Al·ludir permet parlar d’una persona, una qüestió o una situació sense haver de descriure-la extensament. Una autora pot al·ludir a un episodi conegut mitjançant una imatge que els lectors reconeixen. El verb no significa necessàriament acusar, criticar ni insultar. La referència pot ser amable, neutra o crítica, segons el que es digui. En la construcció amb complement introduït per a, aquesta preposició es conserva: al·ludir a un fet, al·ludir a una companya. El complement pot aparèixer contret amb l’article, com a al problema o als antecedents, sense que canviï el significat del verb.
Evitar una dificultat o una obligació
Eludir posa el focus en esquivar alguna cosa. Una persona pot eludir una pregunta canviant de tema, eludir una responsabilitat traspassant-la a algú altre o eludir un obstacle amb una maniobra hàbil. No és equivalent a fer una referència indirecta: en un cas es parla d’un assumpte i en l’altre s’evita afrontar-lo. Una mateixa intervenció pot contenir totes dues accions, perquè algú pot referir-se de passada a un conflicte i esquivar-ne la qüestió principal. Cal llegir el sentit complet, i no decidir només perquè aparegui el nom d’un problema o d’una persona.
La construcció i la forma escrita
La semblança sonora no autoritza a intercanviar les grafies. Al·ludir conté el grup l·l, amb punt volat, i comença amb a; eludir només té una ela i comença amb e. Les famílies al·lusió i elusió mantenen aquesta diferència, encara que en aquesta pràctica demanem els infinitius. La consigna fixa les dues opcions per evitar respostes igualment possibles com referir-se, esmentar o esquivar. Quan el buit va seguit de a, la frase també explicita el valor de referència; quan tracta d’evitar una obligació, es concreta aquesta intenció. Així la puntuació i la grafia reforcen el sentit, però no substitueixen la lectura de l’enunciat.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Va al·ludir a una conversa anterior.
Hi fa una referència.
Va eludir la pregunta amb una broma.
Evita respondre-la amb un recurs.
El pròleg al·ludeix a la infància de l’autora.
La referència pot ser neutra.
Intenta eludir el pagament.
Esquiva una obligació econòmica.
Sense dir-ne el nom, al·ludeix al rival.
L’al·lusió no necessita una menció explícita.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- al·ludir. Es fa una referència indirecta a una persona, amb el complement introduït per a.
- eludir. El canvi de tema serveix per evitar respondre, no per referir-se a la pregunta.
- al·ludir. El mite és el referent evocat pel poema i la construcció conserva a.
- eludir. Les excuses són l’artifici emprat per esquivar una obligació.
- al·ludir. Es vol evocar una etapa anterior, sense que això impliqui evitar-la.
- eludir. L’acció descrita és esquivar un obstacle amb habilitat.
- al·ludir. La discussió funciona com a referent de la nota, introduït per a.
- eludir. El subterfugi està destinat a defugir una responsabilitat.
- al·ludir. La referència indirecta a una obra es pot fer sense donar-ne el títol.
- eludir. La sortida anticipada evita la conversa, en lloc de fer-hi una referència.
- al·ludir. La metàfora evoca un concepte i el complement introduït per a en fixa el referent.
- eludir. Es tracta d’evitar uns controls mitjançant un artifici.
- al·ludir. La llegenda és allò que el títol evoca, no una dificultat que s’evita.
- eludir. La finalitat expressa és esquivar el debat per mitjà d’una excusa.
- al·ludir. La imatge remet als orígens; s’hi manté la preposició a contreta amb els.
Una precaució abans de corregir
No interpretis qualsevol al·lusió com una crítica. El to depèn del discurs, mentre que el contrast lèxic és referir-se a alguna cosa o esquivar-la.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa