Addició o addicció
Addició expressa afegiment i també l’operació de sumar; addicció pot expressar una inclinació forta o una dependència. Totes dues formes tenen dues des, però només addicció té dues ces.
Com distingir les formes
Afegir contingut o sumar quantitats
Una addició incorpora alguna cosa a un conjunt que ja existia. Pot tractar-se d’un ingredient en una preparació, d’un paràgraf en un document o d’una dada en una explicació. En matemàtiques, el mot també designa la suma: les quantitats que hi intervenen són els sumands i el resultat és la suma. No cal que l’afegiment sigui petit ni que arribi al final del text. Una esmena d’addició introdueix contingut en una proposta; una esmena de supressió en retira. El context textual o numèric permet reconèixer aquest sentit sense haver de decidir a partir de la pronunciació.
Inclinació, dependència i context
Addicció pertany a una altra família de significats. Pot referir-se a una inclinació forta i, en l’àmbit de la salut, a una dependència que limita el control sobre un consum o una conducta. No és un sinònim general de gust, afició o costum. Dir que una activitat agrada molt a algú no permet, per si sol, atribuir-li un trastorn. En un text divulgatiu convé distingir el sentit figurat del sentit clínic i no convertir l’exercici de vocabulari en un diagnòstic. L’oposició que aquí practiquem és entre agregar elements i designar una dependència explícitament indicada pel context.
Grafia, nombre i un tercer mot pròxim
Les dues paraules són femenines i agudes, amb accent a la vocal final del singular. Els plurals són addicions i addiccions, sense accent gràfic, perquè el canvi de terminació modifica les condicions d’accentuació. L’escriptura conserva les dues des en tots dos casos. La segona ce d’addicció és significativa i no és una variant lliure. També existeix adició, amb una sola de, que té un sentit jurídic relacionat amb l’acceptació d’una herència; no serveix per substituir la suma. Els exercicis especifiquen el nombre i restringeixen les opcions perquè una resposta correcta no depengui de reformular tota la frase.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
L’addició d’un apartat completa el reglament.
S’hi incorpora contingut nou.
Hem comprovat el resultat de l’addició.
El context és una operació matemàtica.
L’addicció al joc és el tema del reportatge.
Es parla explícitament d’una dependència.
El text incorpora dues addicions.
El plural d’addició és addicions.
El programa estudia diverses addiccions.
El plural conserva les dues ces.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- addició. La referència als sumands fixa el sentit matemàtic i el singular femení.
- addicció. La dependència indicada pel diagnòstic correspon a addicció, amb dues ces.
- addicions. Les notes incorporades són afegiments; l’article exigeix plural.
- addiccions. Es parla de dependències en plural, no d’incorporar ingredients a una mescla.
- addició. La modificació afegeix text al projecte i demana el singular després de d’.
- addicció. El sentit explicitat és la dependència; no es demana una operació de sumar.
- addició. La sal s’incorpora a una preparació, que és l’acció d’afegir.
- addicions. Successives concorda amb afegiments plurals, sense la segona ce.
- addiccions. El terme comportamentals situa dependències de conductes i l’article fixa el plural.
- addició. L’oposició amb la resta delimita l’operació aritmètica.
- addició. Es tracta d’un afegiment textual i tardana concorda en singular.
- addiccions. La consigna delimita dependències plurals i evita equiparar-les a totes les aficions.
- addicions. La columna conté sumes que s’han de comprovar i totes exigeix plural.
- addicció. El complement a l’alcohol concreta la dependència de què es parla.
- addicions. Els fragments afegits són addicions i aprovades en fixa el nombre plural.
Una precaució abans de corregir
Una afició intensa no constitueix automàticament una addicció clínica. Adició, amb una sola de, és un tercer mot de sentit jurídic.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa