Complement o compliment
Complement és allò que s’afegeix per completar o una funció gramatical, entre altres sentits. Compliment és l’acció de complir o una expressió de cortesia. Compliment no es limita a l’elogi.
Com distingir les formes
Allò que completa o s’afegeix
Complement és un nom masculí relacionat amb completar. Pot designar una cosa que s’afegeix per completar-ne una altra, un accessori o una quantitat que s’afegeix a una remuneració. Així, un complement salarial forma part de la descripció d’una retribució, sense que el mot expressi per si sol cap judici sobre el comportament del treballador. En gramàtica, complement apareix en denominacions com complement directe o complement del nom. Aquests usos especialitzats tenen definicions pròpies, però comparteixen la mateixa grafia amb e interior. No cal canviar-la perquè el context sigui laboral, acadèmic o de la vida quotidiana.
Complir obligacions i expressar cortesia
Compliment es relaciona amb complir. Es pot parlar del compliment d’una promesa, d’una obligació o d’un termini. El mot no implica necessàriament felicitar algú: en un informe, comprovar el compliment d’un acord vol dir comprovar que s’ha fet allò que s’hi establia. També pot designar una expressió cerimoniosa de salutació, respecte o cortesia. Dir una cosa per compliment pot indicar que es diu per cortesia. Aquests sentits expliquen per què no és prou completa la regla que associa compliment només amb un comentari agradable. Una mateixa forma pot parlar tant d’executar un compromís com de tractar algú amb cortesia.
El context resol la vocal interior
La diferència entre complement i compliment no és una variant lliure de pronunciació que es pugui traslladar a l’escriptura. Tots dos noms són masculins i formen plurals regulars: complements i compliments. La concordança, tota sola, no acostuma a resoldre la tria. Cal veure si es descriu un afegit, una funció gramatical, l’execució d’allò acordat o una expressió de cortesia. En els exercicis, els contextos laborals especifiquen si es parla d’un import afegit al sou o de satisfer una obligació. Això evita confondre dos conceptes que poden aparèixer en la mateixa situació. Cobrar un complement i acreditar el compliment d’un horari són afirmacions diferents encara que afectin la mateixa persona.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
L’adverbi fa de complement del verb.
Es descriu una relació gramatical.
El contracte preveu un complement salarial.
Es tracta d’un import afegit a la retribució.
Cal garantir el compliment dels terminis.
Es demana complir allò establert.
Ho va dir per compliment.
La motivació expressada és la cortesia.
Les ulleres són un complement del vestuari.
Es parla d’un accessori, no d’una obligació complerta.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- complement. L’import afegit a la retribució és un complement, amb e interior.
- compliment. Es comprova l’acció de complir obligacions, no cap afegit a un conjunt.
- complement. Complement directe és una denominació gramatical i s’escriu amb e.
- compliments. Les expressions de cortesia s’anomenen compliments i el context és plural.
- complement. La bufanda es presenta com un accessori del vestuari.
- compliment. Certificar que s’ha complert una promesa correspon a compliment.
- complements. El context és una funció gramatical en plural, escrita complements.
- compliment. Per compliment expressa una actuació motivada per la cortesia.
- complement. L’annex s’afegeix al manual per completar-lo; és un complement.
- compliment. L’enunciat parla de satisfer una exigència temporal, és a dir, complir el termini.
- complements. Es tracta d’accessoris del vestuari i el plural és complements.
- compliment. Es revisa que s’hagin executat els acords, acció que designa compliment.
- complement. La frase explicita un import afegit, que és el sentit de complement.
- compliments. Sense compliments remet a les cerimònies o reserves de cortesia que s’expliciten.
- compliment. La frase defineix complir un deure; el nom corresponent és compliment.
Una precaució abans de corregir
Compliment pot significar acció de complir i expressió de cortesia. No el redueixis a «elogi», ni triïs complement només perquè la frase parla de feina.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa