ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Conjugació de beure

Beure fa bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; el subjuntiu central és begui i begués. El gerundi és bevent i el participi begut.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Bec i bevem combinen arrels diferents

El present central és bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen. La primera singular acaba en c; les dues primeres plurals tenen v; les altres formes conserven la u. Aquesta distribució impedeix construir tot el present sobre una única base escrita. Bevem aigua i veiem el mar no tenen la mateixa conjugació: veure introdueix i en les persones plurals corresponents, mentre que beure utilitza v. El context ajuda a recordar que aquí parlem d’ingerir un líquid.

Bevia, beuré i beuria

L’imperfet és bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien, amb v en totes les persones. El futur i el condicional recuperen beur-: beuré, beuràs, beurem; beuria, beuries, beuríem. No s’hi ha de mantenir la v de bevia. Bevíem i beuríem corresponen a temps diferents i comparteixen la terminació tònica -íem, que porta accent. La semblança de la pronunciació amb veure en alguns parlars no autoritza a intercanviar les grafies ni les formes del paradigma.

Begui i begués porten gu

El present de subjuntiu central és begui, beguis, begui, beguem, begueu, beguin. L’imperfet corresponent fa begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu, beguessin. El passat simple també té aquesta base: beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren. Davant de e o i s’escriu gu per mantenir el so consonàntic. A diferència de poder i voler, aquest canvi de base no implica una alternança entre o i u: beure manté e en totes aquestes formes.

Beu, beveu, bevent i begut

L’imperatiu afirmatiu adreçat a tu és beu; el de vosaltres és beveu. No copien beguis i begueu, que corresponen al present de subjuntiu de les mateixes persones en el paradigma treballat. En una prohibició a tu, però, diem no beguis. El gerundi normatiu és bevent i el participi és begut: he begut, havíem begut. El central selecciona begui; variants com bega tenen reconeixement territorial. Els exercicis practiquen flexió en contextos quotidians, sense formular recomanacions de consum ni afegir-hi pronoms.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. Jo bec aigua durant el dinar.

    Primera singular amb c.

  2. Nosaltres bevem amb gots petits.

    Primera plural amb v.

  3. Abans bevíeu te a la tarda.

    Imperfet amb v i accent.

  4. No beguis del got trencat.

    Prohibició amb subjuntiu.

  5. Hem begut el suc.

    Participi begut, amb g.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. bec. La primera singular de beure és bec, amb b i c final.
  2. beus. La segona singular és beus, amb u abans de s.
  3. bevem. La primera plural té v: bevem, diferent de veiem.
  4. beveu. La segona plural és beveu, amb v interior.
  5. bevíem. L’imperfet manté v i la terminació -íem porta accent.
  6. begué. El passat simple usa begu- i la terminació tònica -é.
  7. beuré. El futur utilitza beur-, sense la v de l’imperfet.
  8. beuríem. El condicional té la base beur- i la terminació accentuada -íem.
  9. beguis. El subjuntiu de tu és beguis, amb gu davant de i.
  10. beguem. La primera plural subjuntiva fa beguem, diferent de bevem.
  11. beguessis. L’imperfet de subjuntiu central fa beguessis, amb gu i ss.
  12. beguéssim. La primera plural és beguéssim, amb é tònica i dues esses.
  13. beu. L’ordre afirmativa a tu és beu; no beguis seria una prohibició.
  14. beveu. L’imperatiu afirmatiu de vosaltres té v: beveu.
  15. hem begut. El perfet combina hem amb el participi begut, no amb bevent.

Una precaució abans de corregir

La pràctica central selecciona begui i begués. Beveu és imperatiu afirmatiu de vosaltres; begueu correspon al subjuntiu. No s’han de confondre els paradigmes de beure i veure.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa