Conjugació de coure
Coure fa coc, cous, cou, coem, coeu, couen. El subjuntiu central és cogui i cogués. El participi és cuit amb cocció i cogut quan significa produir coïssor.
Com distingir les formes
Coc i coem no tenen la mateixa arrel escrita
El present central és coc, cous, cou, coem, coeu, couen. La primera singular acaba en c i les dues primeres plurals perden la u de l’infinitiu, sense afegir-hi v ni i. Per això diem coem les verdures i coeu el pa. Les mateixes formes personals serveixen quan coure expressa coïssor: la ferida cou. La diferència de significat es fa especialment visible en el participi, però no obliga a inventar un present d’indicatiu diferent.
La dièresi de coïa i l’accent de coíem
L’imperfet és coïa, coïes, coïa, coíem, coíeu, coïen. La dièresi de coïa indica que la i no forma un diftong amb la vocal anterior. A coíem i coíeu, l’accent sobre la i ja marca el hiat i no s’hi afegeix dièresi. El futur fa couré, couràs, courà, courem, coureu, couran; el condicional és couria. No s’hi han de traslladar automàticament els signes de l’imperfet, perquè cada forma té una tonicitat i una estructura pròpies.
Cogui, cogués i les ordres
El present de subjuntiu central és cogui, coguis, cogui, coguem, cogueu, coguin. L’imperfet és cogués, coguessis, cogués, coguéssim, coguéssiu, coguessin. El passat simple també utilitza cogu-: coguí, cogueres, cogué, coguérem, coguéreu, cogueren. L’imperatiu afirmatiu de tu és cou i el de vosaltres, coeu. En una prohibició cal subjuntiu: no coguis encara les patates. El canvi entre cou i coguis depèn del mode de la construcció, no del tipus d’aliment ni del recipient.
Cuit per als aliments, cogut per a la coïssor
Quan coure significa sotmetre a cocció, el participi és cuit: he cuit l’arròs, les patates són cuites. Quan significa produir coïssor, el participi és cogut: la ferida m’ha cogut. Aquesta oposició també pot aparèixer figuradament quan alguna cosa dol o molesta. El gerundi és coent en tots dos sentits. Els exercicis de temps compostos especifiquen el significat, de manera que la tria entre cuit i cogut sigui motivada. La pràctica central no exclou altres formes territorials normatives del subjuntiu.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Jo coc les verdures al vapor.
Present singular amb c final.
Nosaltres coem el pa al forn.
Primera plural sense u ni i interiors.
Abans la ferida coïa molt.
Imperfet amb hiat marcat per dièresi.
Hem cuit l’arròs.
Cuit correspon a la cocció.
La ferida m’ha cogut tota la tarda.
Cogut correspon a la coïssor.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- coc. La primera singular és coc, amb c final, en el sentit de cocció.
- coem. La primera plural de coure és coem, sense u ni i interiors.
- coeu. La segona plural de present és coeu, diferent del subjuntiu cogueu.
- coïa. Coïa porta dièresi per marcar el hiat; aquí expressa coïssor.
- coíem. Coíem porta accent a la i tònica i no hi afegeix dièresi.
- cogué. El passat simple té la base cogu- i acaba en -é.
- couré. El futur manté cour- i la terminació tònica -é.
- couríem. El condicional plural és couríem, amb accent en í.
- coguis. El present de subjuntiu central fa coguis, amb gu davant de i.
- coguem. La primera plural subjuntiva té cogu-, diferent de coem.
- coguéssim. L’imperfet de subjuntiu és coguéssim, amb é i ss.
- cou. L’ordre afirmativa a tu és cou, sense gu.
- coeu. L’ordre afirmativa de vosaltres és coeu, no cogueu.
- hem cuit. El sentit de cocció exigeix el participi cuit, amb hem com a auxiliar.
- ha cogut. El sentit de produir coïssor exigeix cogut, no cuit; ha concorda amb ferida.
Una precaució abans de corregir
Cuit i cogut no són alternatives lliures: depenen del significat. Als buits compostos cal incloure l’auxiliar; el pronom ja escrit al context no forma part de la resposta.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa