Conjugació d’escriure
Escriure fa escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen. El present de subjuntiu és escrigui; al passat simple i a l’imperfet de subjuntiu hi ha les sèries escriv- i escrigu-.
Com distingir les formes
Escric, escrivim i escriuen
El present central és escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen. La primera singular acaba en c, mentre que les dues primeres persones plurals utilitzen v. No cal afegir un increment eix, perquè escriure no segueix el model incoatiu de servir. Les formes escriu i escriviu també poden ser imperatius afirmatius quan donen una instrucció. El fet de coincidir amb l’indicatiu no elimina la necessitat de mirar la persona i la construcció de tota l’oració.
Dues sèries de passat igualment normatives
El passat simple admet escriví, escrivires, escriví, escrivírem, escrivíreu, escriviren i també escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren. L’imperfet de subjuntiu presenta la mateixa alternativa de bases: escrivís o escrigués, amb les flexions corresponents. Totes dues sèries són normatives en el paradigma central. Les preguntes d’aquesta guia trien explícitament la sèrie amb v quan practiquen aquests temps; l’altra no es considera una falta general ni una variant prohibida en textos formals.
Escrivia, escriuré i escrigui
L’imperfet d’indicatiu és escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien. Futur i condicional es basen en escriur-: escriuré, escriuràs, escriurem; escriuria, escriuries, escriuríem. El present de subjuntiu central utilitza escrigu-: escrigui, escriguis, escrigui, escriguem, escrigueu, escriguin. Aquestes alternances expliquen per què una mateixa persona no conserva sempre la v de escrivim. La forma que toca depèn del temps i del mode, no de la llargada del text que s’està escrivint ni del seu suport.
Escrivint i escrit, amb atenció a les ordres
El gerundi és escrivint i el participi és escrit; les formes compostes seleccionades fan he escrit, havíem escrit o haguessin escrit. L’imperatiu afirmatiu de tu és escriu i el de vosaltres, escriviu. En una prohibició apareixen no escriguis i no escrigueu, segons la persona. Per tant, no s’ha d’estendre escrigu- a totes les instruccions. Els exemples combinen missatges, notes, actes i cartes per practicar la conjugació sense convertir aquesta pàgina en una guia general sobre la redacció de documents.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Escric una nota per a la reunió.
Present singular amb c.
Nosaltres escrivim les actes.
Present plural amb v.
Cal que escrigueu el nom complet.
Subjuntiu present amb gu.
Si escrivíssim més clar, s’entendria.
Una de les dues sèries normatives d’imperfet subjuntiu.
Ja han escrit totes les cartes.
Participi escrit.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- escric. La primera singular del present és escric, amb c final.
- escrivim. La primera plural té la base escriv- i la terminació -im.
- escriuen. La tercera plural del present és escriuen, sense v interior.
- escrivíem. L’imperfet d’indicatiu manté escriv- i acaba en -íem.
- escrivires. La sèrie amb v indicada dona escrivires; escrigueres també és normatiu.
- escriviren. La sèrie seleccionada té escriviren, alternativa normativa de escrigueren.
- escriuré. El futur manté escriur- i acaba en -é.
- escriuríem. El condicional utilitza escriur- i la terminació accentuada -íem.
- escriguis. El present de subjuntiu central fa escriguis, amb gu davant de i.
- escriguem. La primera plural subjuntiva és escriguem, diferent de escrivim.
- escrivissis. La sèrie amb v seleccionada dona escrivissis; escriguessis també és normatiu.
- escrivíssim. L’enunciat fixa escrivíssim, amb í i ss, en lloc de la variant escriguéssim.
- escriu. L’ordre afirmativa a tu és escriu, sense gu.
- escriviu. L’ordre afirmativa de vosaltres és escriviu, amb v.
- hem escrit. El perfet combina hem amb el participi irregular escrit.
Una precaució abans de corregir
Escriví/escriguí i escrivís/escrigués són alternatives normatives centrals. Les preguntes trien la sèrie amb v; el present de subjuntiu continua sent escrigui.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa