ExpolitaTots els dubtesObre el corrector

Conjugació d’haver

Haver auxiliar fa he, has, ha, hem, heu, han; el subjuntiu central és hagi i hagués. Haig és una alternativa modal a he en haig de sortir.

Teoria i pràctica · 15 exercicis

Com distingir les formes

Haver auxiliar i haver de

Haver forma els temps compostos: he llegit, has arribat, hem decidit. El present que seleccionem és he, has, ha, hem, heu, han. Quan expressa obligació amb de i infinitiu, la primera persona també pot ser haig: haig de marxar és normatiu igual que he de marxar. Aquesta alternativa modal no autoritza a substituir qualsevol he auxiliar per haig. Per això les preguntes identifiquen l’ús i, si cal, fixen la sèrie he.

Un auxiliar també té flexió pròpia

L’imperfet és havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien, sempre amb h inicial i v interior. El futur presenta hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran: no conserva la v de havia. El condicional de la sèrie en ia fa hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien. Havem i haveu són formes normatives, especialment marcades estilísticament; la pràctica selecciona hem i heu, que són les formes de la sèrie neutra treballada aquí.

Hagi i hagués no es poden barrejar

El present de subjuntiu central és hagi, hagis, hagi, hàgim, hàgiu, hagin. Les formes hàgim i hàgiu porten accent perquè la tonicitat no és la que suggeriria una lectura sense signe. L’imperfet de subjuntiu seleccionat fa hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin. La norma també recull haja i haguera amb les sèries corresponents. Triar hagi en un exercici no implica declarar incorrectes totes les formes de les altres varietats estàndard.

Haver-hi, participi i límits del paradigma

En els usos existencials formals, haver-hi s’utilitza impersonalment: hi ha taules, hi havia cadires, hi haurà places. El nombre del nom posterior no obliga a posar el verb en plural en aquest model formal. El participi és hagut i el gerundi, havent. No fabriquem ordres amb haver auxiliar, perquè aquest ús no presenta un imperatiu productiu com el de fer. Els buits d’aquesta guia poden demanar només l’auxiliar: el participi o la preposició de ja apareixen escrits al context.

Exemples per practicar

Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.

  1. He revisat el calendari.

    He funciona com a auxiliar del perfet.

  2. Haig de sortir abans de les sis.

    Haig és normatiu en l’ús modal d’obligació.

  3. Havíem preparat els dossiers.

    Imperfet de l’auxiliar, amb í.

  4. Espero que hàgiu llegit el missatge.

    Hàgiu és la segona plural del present de subjuntiu.

  5. Hi haurà prou cadires.

    Haver-hi formal és impersonal.

Exercicis amb autocorrecció

Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.

La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.

0 / 15 respostes

Consulta totes les solucions explicades
  1. he. En l’ús auxiliar la sèrie seleccionada fa he; haig es reserva aquí a l’ús modal.
  2. hem. La pregunta selecciona hem, no la variant normativa havem.
  3. heu. La segona plural de la sèrie indicada és heu, diferent de haveu.
  4. he. He de i haig de són normatius; l’enunciat tria expressament he.
  5. havíem. Havíem porta h, v i accent en la i tònica.
  6. havíeu. La segona plural de havia és havíeu, amb accent.
  7. hauré. El futur es construeix sobre haur-, sense la v de havia.
  8. haurà. L’ús existencial formal és impersonal: hi haurà encara que activitats sigui plural.
  9. hauríem. La sèrie seleccionada en -ia dona hauríem, amb í.
  10. hagi. El present central de l’auxiliar és hagi; el participi entès ja és al context.
  11. hàgim. La primera plural de la sèrie hagi és hàgim i exigeix accent greu.
  12. hàgiu. La segona plural es grafia hàgiu, amb la primera a tònica.
  13. haguessis. La sèrie hagués forma haguessis amb gu i dues esses.
  14. haguéssim. Haguéssim és primera plural de l’imperfet de subjuntiu; el participi ja és escrit.
  15. hagué. Hagué és l’auxiliar en passat simple; amb acabat forma el passat anterior.

Una precaució abans de corregir

Els buits demanen l’auxiliar sol quan el participi ja és al context. He/haig, hem/havem, hagi/haja i hagués/haguera no es presenten com errors: cada pregunta fixa l’ús i la sèrie.

Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.

0 / 5000

Suggeriments

Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.

Fonts de consulta

Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .

Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa