Conjugació de dir
Dir es conjuga dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; el subjuntiu és digui i digués. L’imperatiu afirmatiu fa digues i digueu, i el participi és dit.
Com distingir les formes
Dic no dona dicem ni una forma regular en o
Dir pertany a la segona conjugació malgrat acabar gràficament en ir. El present central és dic, dius, diu, diem, dieu, diuen. La c només apareix a la primera persona singular d’aquesta sèrie; les persones nosaltres i vosaltres tenen diem i dieu. El contacte entre vocals no s’ha de resoldre afegint consonants inexistents. Diu pot tenir un subjecte singular explícit o sobreentès, però amb un subjecte plural necessitem diuen. La concordança continua sent obligada.
Deia, diré i digué
L’imperfet central és deia, deies, deia, dèiem, dèieu, deien. Les dues primeres persones del plural porten accent greu, i la vocal de l’arrel és e, diferent de dius. Futur i condicional recuperen dir-: diré, diràs, direm; diria, diries, diríem. El passat simple utilitza digu-: diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren. La tercera persona digué no es confon amb digui si es comproven alhora l’accent, la vocal final i el temps demanat.
Digues una cosa; no diguis una altra
El present de subjuntiu central és digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin. L’ordre afirmativa a tu és digues, mentre que la prohibició corresponent és no diguis. Amb vosaltres es fa digueu, també en afirmatiu; no s’ha de substituir automàticament per dieu, que és el present d’indicatiu. L’imperfet de subjuntiu és digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin. El dígraf gu manté el so de la consonant davant de les vocals e i i.
Dient i dit mantenen una estructura curta
El gerundi normatiu és dient i el participi és dit, amb femení dita quan la construcció demana concordança. Els exemples de temps compostos d’aquesta guia utilitzen el participi dit: he dit, havíem dit o haguessin dit. El fet que el subjuntiu contingui gu no autoritza a afegir aquesta consonant al gerundi. En altres varietats trobem diga i altres formes de referència, que no són errors. Els exercicis seleccionen el central per posar l’atenció en les alternances di-, dei- i digu-.
Exemples per practicar
Compara els exemples, llegeix-ne el motiu i practica amb els exercicis autocorrectius. El corrector de text lliure pot fer suggeriments diferents o passar errors per alt.
Jo dic el que penso.
Present singular amb c final.
Abans dèiem la resposta en veu alta.
Imperfet plural amb è.
Demà direu qui vindrà.
Futur sobre dir-.
Digues la veritat.
Imperatiu afirmatiu singular amb -es.
Han dit que obriran aviat.
Participi irregular dit.
Exercicis amb autocorrecció
Llegeix cada consigna i escriu només el fragment o la frase sencera que s’hi demana. Respecta els accents i els signes indicats. Pots comprovar la resposta i tornar-ho a provar.
La pràctica es corregeix al teu navegador; les respostes no s’envien ni es desen.
Consulta totes les solucions explicades
- dic. La primera singular és dic, amb c final i sense terminació o.
- diem. La primera plural és diem, sense la consonant de dic.
- dieu. La forma dieu s’escriu amb la seqüència ieu: és la segona persona plural del present.
- dèiem. L’imperfet plural té e oberta accentuada: dèiem.
- dèieu. La segona plural és dèieu, diferent del present dieu.
- digué. El passat simple utilitza digu- i acaba en é tònica.
- diré. El futur parteix de dir- i afegeix la terminació -é.
- diríem. La primera plural del condicional és diríem, amb accent en í.
- diguis. El subjuntiu central de tu és diguis, no l’imperatiu digues.
- diguem. La primera plural subjuntiva té la base digu-, diferent de diem.
- diguessis. La forma central diguessis té gu i ss i no necessita accent.
- diguéssim. La primera plural de la sèrie digués és diguéssim, amb é i ss.
- digues. L’ordre afirmativa de tu és digues; diguis apareix en no diguis.
- digueu. L’ordre de vosaltres és digueu, diferent de l’indicatiu dieu.
- hem dit. El perfet combina hem amb el participi curt dit.
Una precaució abans de corregir
Les formes diga o diguen d’altres paradigmes estàndard són normatives. Aquí es practica digui/diguin i l’ordre digues, sense pronoms afegits.
Prova les frases al correctorCarrega un exemple o escriu la teva frase. Llegeix l’explicació abans d’acceptar canvis.
0 / 5000
Suggeriments
Fins a 5000 caràcters per revisió, sense compte i sense desar el text. Els textos llargs es revisen quan prems «Revisa el text». S’hi apliquen límits d’ús.
Fonts de consulta
Explicacions i exemples propis, contrastats amb aquestes fonts. Publicació d’Expolita revisada el .
Fins a 5000 caràcters sense compte. El text s’envia al servidor, es processa en memòria i es descarta en acabar. No es desa; cal connexió a Internet. Funcionament i privadesa